Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Punts clau
  • 1
       Espanya ha esdevingut un país com més va més desigual, on cada vegada hi ha més rics, però també més pobres. Això genera unes dinàmiques de polarització que condueixen a una societat dual que avança a dues velocitats. Una fractura multidimensional que, a partir dels diferents indicadors analitzats, podem afirmar que existeix, és àmplia i té diverses implicacions socials, econòmiques i, fins i tot, polítiques, per la qual cosa no obeeix simplement a la mera absència d’ingressos.
  • 2
       La desigualtat a Espanya és alta, supera la mitjana europea i, a més a més, té un component estructural. Els alts nivells d’inequitat de renda i de riquesa, com també els greus problemes d’igualtat d’oportunitats –amb un ascensor social que no funciona com hauria de fer-ho–, donen lloc a una transmissió intergeneracional de la pobresa, és a dir, al fet que la pobresa esdevingui hereditària.
  • 3
       La radiografia de la pobresa i l’exclusió social a Espanya palesa un fort increment de persones que es troben en aquesta situació, tant després de la crisi financera del 2008 com després de la pandèmia de la covid-19. El 25,5% de la població espanyola es troba en situació de vulnerabilitat.
  • 4
       A més a més, la covid-19 no ha afectat de la mateixa manera tota la població, sinó que ha impactat més a les zones més humils i entre els col·lectius més vulnerables. Un informe recent d’Oxfam Intermón estima un increment de la pobresa del 22,9% en l’últim any, la qual cosa marca màxims de l’última dècada.
  • 5
       El sistema espanyol presenta una desigualtat en la distribució de renda i riquesa (bàsicament pel mercat laboral i un teixit econòmic amb baixa productivitat i unes dimensions empresarials reduïdes). A més, aquesta desigualtat no es redueix prou, sobretot si fem una comparació amb països de l’entorn europeu, després de l’actuació d’un model de redistribució i de protecció social que no és capaç de solucionar els problemes actuals i manté nombrosos col·lectius socials en l’exclusió. La capacitat per reduir la pobresa i la desigualtat és més baixa que en altres països de la zona euro i, d’altra banda, el sistema no s’adreça sempre a aquells que en tenen més necessitat.
  • 6
       Amb el creixement econòmic per ell mateix no n’hi haurà prou per superar aquesta fractura, de manera que cal revisar i actualitzar els mecanismes existents i incorporar-ne de nous. Del debat amb dotze experts en la matèria es desprenen propostes de solució concretes, com ara reduir les despeses fiscals, la descàrrega de la tributació sobre les rendes del treball cap a les rendes del capital, un ingrés mínim vital, l’increment de les prestacions adreçades als decils més baixos de la distribució i la millora de les prestacions per fill a càrrec, una política industrial moderna i innovadora amb l’augment de la inversió en R+D+I fins al 3% del PIB, una nova llei de lloguer d’habitatges i una ampliació del parc d’habitatge social, l’educació infantil universal o l’increment de la despesa en dependència, entre altres.
  • 7
       Aquesta fractura ens converteix en una societat més vulnerable amb vista a afrontar etapes menys positives del cicle econòmic en el futur immediat, però també a l’hora d’abordar els grans reptes de futur a mitjà i a llarg termini. Resoldre aquesta fractura en el present vol dir invertir en el futur de la societat.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

També et pot interessar

Informe

Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Inclusió social

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

La solitud no desitjada en les persones grans

Inclusió social

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Inclusió social

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

// ]]>