Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Canvis parentals en les dinàmiques de cures

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

La investigació en què es basa aquest article va analitzar les tendències sobre el temps dedicat a les cures dels fills per pares i mares a partir de la comparació entre anys de bonança econòmica (2002) i anys de recessió econòmica (2010). Els resultats de l’estudi mostren que, per comparació al 2002, l’any 2010 es va produir un important increment del temps que les mares i, més encara, els pares van dedicar als fills. D’altra banda, en aquest període s’adverteix una marcada reducció de la bretxa de gènere pel que fa a les cures en parelles amb fills menors de tres anys. Amb tot, cal remarcar que encara continua havent-hi bretxa de gènere en les cures.
Punts clau
  • 1
       Els homes acostumen a demanar excedències laborals més curtes per tenir cura dels fills que no pas les dones: l’any 2018, el percentatge d’homes que es van acollir a una excedència de més de sis mesos només va ser del 13,1%, mentre que la meitat de les dones van allargar una excedència més enllà d’aquest període.
  • 2
       Per comparació a les dades del 2002, durant la crisi econòmica iniciada el 2008 els pares i les mares van dedicar més temps a tenir cura dels fills, tant pel que fa a les cures físiques (13 minuts més de mitjana, els homes; 4 minuts més, les dones) com a les relacionades amb l’educació (7 minuts més de mitjana, els homes; 9 minuts més, les dones).
  • 3
       Durant la crisi econòmica, la bretxa de gènere amb relació a les tasques de cura física dels fills va disminuir. Aquesta reducció va ser especialment evident entre els progenitors sense ocupació remunerada durant la recessió. Si abans de la crisi les mares que no tenien feina remunerada es dedicaven als fills una hora més diària que no pas els pares en la mateixa situació, durant la crisi aquesta diferència es va reduir a mitja hora, de mitjana.
  • 4
       La reducció de la bretxa de gènere pel que fa a les tasques de cura física dels fills va ser més pronunciada entre els progenitors que tenien infants menors de tres anys. El temps mitjà que els pares destinaven a les cures físiques de fills de la franja d’edat de 0 a 3 anys va augmentar el 30%, mentre que el de les mares va decréixer lleugerament.
  • 5
       La major part de l’increment del temps dedicat a la cura dels fills per part dels pares (entre el 58% i el 62%) s’atribueix a canvis en les seves característiques, és a dir, al fet que tenien nivells educatius més alts i els va afectar més la desocupació. El 38-42% restant es pot atribuir a canvis dels homes en el comportament i en les actituds envers les tasques de cura.
Quina és la causa de l'increment del temps que els homes dediquen a tenir cura dels fills?
Quina és la causa de l'increment del temps que els homes dediquen a tenir cura dels fills?

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

També et pot interessar

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

Entrevista

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»

Inclusió social Educació

L’educació elimina realment les barreres socials? Robert Erikson analitza el grau de mobilitat social en les democràcies avançades.