Són els immigrants més ambiciosos que els seus compatriotes que no emigren?

Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)

No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants. És a dir, en alguns casos els migrants estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van emigrar, mentre que en altres casos l’orientació a l’èxit és menor.
Punts clau
  • 1
       Sovint s’argumenta que la immigració genera un drenatge de talent i emprenedoria als països d’origen.
  • 2
       Els migrants arribats a diferents països europeus, estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van migrar? L’article analitza aquesta qüestió en tres dimensions: l’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners.
  • 3
       No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants, que en alguns casos és positiva i, en uns altres, negativa.
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat

La mitjana dels migrants del conjunt de països considerats puntuen més alt que els seus compatriotes no migrants a les escales d’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners. No obstant això, encara que en algunes combinacions origen-destinació la selecció positiva en aquests trets motivacionals es manté (per exemple, en europeus residents en altres països de la zona euro en què es comparteix un idioma comú), en altres combinacions passa el contrari, com ara en el cas dels europeus de l’est en altres països de la Unió, els marroquins a Espanya o els turcs en països europeus rics.

Classificació

Autors

Javier G. Polavieja , Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos , Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino , migration Observatory (Oxford)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.