Són els immigrants més ambiciosos que els seus compatriotes que no emigren?

Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)

No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants. És a dir, en alguns casos els migrants estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van emigrar, mentre que en altres casos l’orientació a l’èxit és menor.
Punts clau
  • 1
       Sovint s’argumenta que la immigració genera un drenatge de talent i emprenedoria als països d’origen.
  • 2
       Els migrants arribats a diferents països europeus, estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van migrar? L’article analitza aquesta qüestió en tres dimensions: l’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners.
  • 3
       No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants, que en alguns casos és positiva i, en uns altres, negativa.
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat

La mitjana dels migrants del conjunt de països considerats puntuen més alt que els seus compatriotes no migrants a les escales d’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners. No obstant això, encara que en algunes combinacions origen-destinació la selecció positiva en aquests trets motivacionals es manté (per exemple, en europeus residents en altres països de la zona euro en què es comparteix un idioma comú), en altres combinacions passa el contrari, com ara en el cas dels europeus de l’est en altres països de la Unió, els marroquins a Espanya o els turcs en països europeus rics.

Amagar article complet

Classificació

Autors

Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.


També et pot interessar

Dossier

Família i benestar infantil

Família i benestar infantil

Inclusió Social

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Dossier

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Inclusió Social

La relació entre els joves i el mercat laboral és el tema central d’aquest segon Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”. L’efecte de la crisi econòmica sobre l’ocupació juvenil en els països del nostre entorn serà un factor clau que caldrà tenir en compte a l’hora de perfilar els estats del benestar del demà.