Són els immigrants més ambiciosos que els seus compatriotes que no emigren?

Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)

No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants. És a dir, en alguns casos els migrants estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van emigrar, mentre que en altres casos l’orientació a l’èxit és menor.
Punts clau
  • 1
       Sovint s’argumenta que la immigració genera un drenatge de talent i emprenedoria als països d’origen.
  • 2
       Els migrants arribats a diferents països europeus, estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van migrar? L’article analitza aquesta qüestió en tres dimensions: l’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners.
  • 3
       No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants, que en alguns casos és positiva i, en uns altres, negativa.
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat
Orientacions motivacionals de migrants i dels seus compatriotes que no han emigrat

La mitjana dels migrants del conjunt de països considerats puntuen més alt que els seus compatriotes no migrants a les escales d’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners. No obstant això, encara que en algunes combinacions origen-destinació la selecció positiva en aquests trets motivacionals es manté (per exemple, en europeus residents en altres països de la zona euro en què es comparteix un idioma comú), en altres combinacions passa el contrari, com ara en el cas dels europeus de l’est en altres països de la Unió, els marroquins a Espanya o els turcs en països europeus rics.

Classificaci�

Autors

Javier G. Polavieja , Universidad Carlos III de Madrid
María Ramos , Universidad Carlos III de Madrid
Mariña Fernández-Reino , migration Observatory (Oxford)

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió Social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?