La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Rubén Fernández Alonso, Universitat d'Oviedo
Marcelino Cuesta, Universitat d'Oviedo
Pamela Woitschach, Universitat d'Oviedo
Marcos Álvarez-Díaz, Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

L’estil d’implicació familiar en l’educació té uns efectes clars en el desenvolupament acadèmic, cognitiu i socioafectiu dels fills. Un estil familiar obert, comunicatiu i que fomenta l’autonomia i la responsabilitat en l’estudi s’associa a resultats escolars més bons, mentre que els estils més intervencionistes i controladors influeixen negativament en l’evolució acadèmica dels fills. Podem estendre, però, aquests efectes també als centres educatius? Aquest article confirma que els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu presenten millors resultats escolars, i, d’altra banda, que en aquest tipus de centres no hi ha tantes diferències de rendiment entre els alumnes.
Punts clau
  • 1
       La implicació familiar en el procés educatiu és positiva per a l'alumnat, encara que una anàlisi de detall permet d’observar que les formes d'implicació familiar a la llar no són totes necessàriament beneficioses. Hi ha estils més eficaços que d’altres, i fins i tot n’hi ha que poden ser perjudicials.
  • 2
       A la llar és possible distingir dos estils d'implicació familiar: un de més directiu i controlador, i l’altre, més comunicatiu, que fomenta l'autonomia dels fills. En tots dos casos, les mares hi estan més implicades. Aquests perfils presenten efectes diferencials en el rendiment dels alumnes: els fills de famílies més comunicatives mostren un millor acompliment escolar, tot el contrari dels fills de progenitors d’estil més controlador.
  • 3
       Aquests perfils d'implicació familiar també repercuteixen en el centre escolar. Els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu no aconsegueixen solament uns resultats millors, sinó que, a més a més, les diferències entre alumnes tendeixen a minvar, fet que genera una educació més equitativa.
  • 4
       Aquestes dades obren una via amb potencial de millora integral per als centres, perquè les organitzacions educatives tenen marge per proposar i aplicar polítiques destinades al foment de perfils d'implicació familiar que augmentin l'eficàcia i l'equitat de l'educació en aquests centres.
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»

La diferència de resultats entre els tipus de centre se situa entorn de 20 punts a favor del centre de tipus 2. Això està associat al fet que el conjunt de les famílies del centre de tipus 2 presenten nivells de comunicació i suport més alts. A més a més, hi observem que als centres de tipus 2 el rang de puntuacions és prou més reduït que als centres de tipus 1 (en aquests centres les diferències en els resultats dels alumnes es poden arribar a triplicar). En definitiva, els centres en què les famílies mostren en conjunt un estil d’implicació més comunicativa no només obtenen resultats més bons, sinó que són més equitatius des del punt de vista de la distribució de resultats.

Classificació

Autor

Rubén Fernández Alonso , Universitat d'Oviedo
Marcelino Cuesta , Universitat d'Oviedo
Pamela Woitschach , Universitat d'Oviedo
Marcos Álvarez-Díaz , Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

També et pot interessar

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Educació

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Educació

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Educació

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.