El repartiment de les feines de casa en les parelles en què només treballa la dona

Joan Garcia Román, Centre d’Estudis Demogràfics (UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

El nombre de parelles en què només treballa la dona ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. Aquesta mena de parelles implica una nova –i poc freqüent– distribució dels rols de gènere a la llar. El sou de la dona representa l’ingrés únic o principal, de manera que això hauria d’afectar també la distribució de les feines de casa
Punts clau
  • 1
       A Espanya, les parelles en què només treballa la dona són relativament recents, i en molt bona part són la conseqüència de la destrucció d’ocupació que va afectar més els sectors de predomini masculí durant la recessió econòmica.
  • 2
       Les característiques d’aquestes parelles han canviat des del 2003: ara són més joves, és més probable que tinguin fills i que cohabitin; també hi ha més parelles en què la dona té un nivell educatiu més alt.
  • 3
       Les famílies en què només treballa la dona són més igualitàries que les altres. Això es reflecteix en un repartiment més equitatiu de les feines de casa entre homes i dones.
  • 4
       No obstant això, a Espanya no hi ha hagut un canvi substancial en la bretxa de gènere en les feines de casa, que encara recauen majoritàriament en la dona, fins i tot quan és l’únic membre de la parella que té una feina remunerada.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.

El gràfic mostra com ha evolucionat, entre 2003 i 2010, la diferència del temps (en minuts) dedicat a cada tasca segons el gènere. La xifra, per tant, vol dir el valor d'aquesta diferència.

Classificació

Autor

Joan Garcia Román , Centre d’Estudis Demogràfics (UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.