El repartiment de les feines de casa en les parelles en què només treballa la dona

Joan Garcia Román, Centre d’Estudis Demogràfics (UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

El nombre de parelles en què només treballa la dona ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. Aquesta mena de parelles implica una nova –i poc freqüent– distribució dels rols de gènere a la llar. El sou de la dona representa l’ingrés únic o principal, de manera que això hauria d’afectar també la distribució de les feines de casa
Punts clau
  • 1
       A Espanya, les parelles en què només treballa la dona són relativament recents, i en molt bona part són la conseqüència de la destrucció d’ocupació que va afectar més els sectors de predomini masculí durant la recessió econòmica.
  • 2
       Les característiques d’aquestes parelles han canviat des del 2003: ara són més joves, és més probable que tinguin fills i que cohabitin; també hi ha més parelles en què la dona té un nivell educatiu més alt.
  • 3
       Les famílies en què només treballa la dona són més igualitàries que les altres. Això es reflecteix en un repartiment més equitatiu de les feines de casa entre homes i dones.
  • 4
       No obstant això, a Espanya no hi ha hagut un canvi substancial en la bretxa de gènere en les feines de casa, que encara recauen majoritàriament en la dona, fins i tot quan és l’únic membre de la parella que té una feina remunerada.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.

El gràfic mostra com ha evolucionat, entre 2003 i 2010, la diferència del temps (en minuts) dedicat a cada tasca segons el gènere. La xifra, per tant, vol dir el valor d'aquesta diferència.

Classificació

Autor

Joan Garcia Román , Centre d’Estudis Demogràfics (UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

També et pot interessar

Article

Amb feina, però pobres

Amb feina, però pobres

Inclusió social

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Inclusió social

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?