Vés enrere

El debate parlamentario sobre la prestacion de ingresos minimos Inf Renta

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Belén Santa Cruz Díez, Economista i periodista

El 21 d’abril de 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats la iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims amb el suport de 700.000 firmes. Naixia així una iniciativa per tramitar una proposició de llei que reforcés la protecció dels ciutadans, especialment els desocupats de llarga durada i les seves famílies. Alhora, s’iniciava un debat polític entorn de la renda mínima, en què han participat experts de diversos àmbits, i en el marc del qual s’ha discutit, també, sobre alternatives com ara la renda bàsica, i s’ha subratllat la necessitat de revisar el mapa actual de protecció social de l’Estat. Un debat en el qual hi havia un cert consens sobre el diagnòstic de la situació i la necessitat de disposar de nous instruments de protecció social, però també visions molt diferents en relació amb la inspiració de la prestació d’ingressos mínims, la seva finalitat, la viabilitat econòmica, l’àmbit competencial, etc.
Punts clau
  • 1
       Aquesta iniciativa legislativa popular neix perquè, amb l’augment de la desigualtat i l’amenaça que representen els canvis associats a la revolució tecnològica, la societat percep cada vegada més que el sistema de garantia de rendes actual és inadequat per tal de resoldre les situacions de necessitat.
  • 2
       Els sindicats consideren que el sistema actual és enormement ineficient per combatre la desigualtat, i que cal transitar cap a un sistema de garantia de rendes.
  • 3
       Aquesta proposició de llei es pot analitzar amb un enfocament més assistencial, o bé des d’una concepció de dret subjectiu que tendeixi cap a la universalitat i la incondicionalitat.
  • 4
       Estem davant d’una política social més avançada que vol allunyar-se de la mirada més assistencial i promoure la llibertat i l’autonomia de les persones.
  • 5
       La col·laboració entre els diferents nivells administratius és fonamental. Cal passar de les incompatibilitats a la cooperació.
  • 6
       Si es tracta de protegir persones i famílies en situació de necessitat, 12.000 milions d’euros és un cost elevat?

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.