null El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Belén Santa Cruz Díez, Economista i periodista

El 21 d’abril de 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats la iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims amb el suport de 700.000 firmes. Naixia així una iniciativa per tramitar una proposició de llei que reforcés la protecció dels ciutadans, especialment els desocupats de llarga durada i les seves famílies. Alhora, s’iniciava un debat polític entorn de la renda mínima, en què han participat experts de diversos àmbits, i en el marc del qual s’ha discutit, també, sobre alternatives com ara la renda bàsica, i s’ha subratllat la necessitat de revisar el mapa actual de protecció social de l’Estat. Un debat en el qual hi havia un cert consens sobre el diagnòstic de la situació i la necessitat de disposar de nous instruments de protecció social, però també visions molt diferents en relació amb la inspiració de la prestació d’ingressos mínims, la seva finalitat, la viabilitat econòmica, l’àmbit competencial, etc.
Punts clau
  • 1
       Aquesta iniciativa legislativa popular neix perquè, amb l’augment de la desigualtat i l’amenaça que representen els canvis associats a la revolució tecnològica, la societat percep cada vegada més que el sistema de garantia de rendes actual és inadequat per tal de resoldre les situacions de necessitat.
  • 2
       Els sindicats consideren que el sistema actual és enormement ineficient per combatre la desigualtat, i que cal transitar cap a un sistema de garantia de rendes.
  • 3
       Aquesta proposició de llei es pot analitzar amb un enfocament més assistencial, o bé des d’una concepció de dret subjectiu que tendeixi cap a la universalitat i la incondicionalitat.
  • 4
       Estem davant d’una política social més avançada que vol allunyar-se de la mirada més assistencial i promoure la llibertat i l’autonomia de les persones.
  • 5
       La col·laboració entre els diferents nivells administratius és fonamental. Cal passar de les incompatibilitats a la cooperació.
  • 6
       Si es tracta de protegir persones i famílies en situació de necessitat, 12.000 milions d’euros és un cost elevat?

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.