Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

Francesc Baró, investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Punts clau
  • 1
       Les polítiques urbanes sobre mitigació del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica s’haurien de centrar primordialment en les fonts de contaminació (trànsit, transport, calefaccions, etc.), més que no pas en els anomenats “embornals” (solucions capaces d’absorbir o contrarestar els contaminants, però amb una capacitat molt limitada).
  • 2
       Els parcs urbans, els arbres dels carrers o la vegetació en edificis poden actuar com a zones i corredors d’aire net i fresc a les ciutats, i són especialment rellevants a causa de l’absència de terrenys disponibles als nuclis urbans. La majoria d’aquests elements són multifuncionals per als tres serveis “ecosistèmics” considerats: qualitat de l’aire, temperatura local i segrest de carboni.
  • 3
       Per millorar la salut humana a les ciutats, és essencial millorar la qualitat de l’aire i el confort tèrmic, fronts en què la infraestructura verda urbana pot ser un bon suport a escala local.
  • 4
       Pel que fa a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, els ens locals i metropolitans haurien de fomentar les compensacions de carboni més enllà dels límits urbans, atès que es tracta d’un repte a escala global. A través de la infraestructura verda, es pot incidir en vies de transport i fonts de contaminació (centrals elèctriques, grans indústries, etc.) que es troben allunyades dels nuclis urbans.
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació

 

A les àrees urbanes se solen prioritzar les infraestructures que contribueixen a millorar la qualitat ambiental i el benestar i la salut de la població urbana. S’orienten, per exemple, a la purificació de l’aire, la disminució del soroll o la regulació de la temperatura urbana. No obstant això, fins a quin punt la infraestructura verda pot proporcionar efectivament aquests serveis “ecosistèmics” depèn de diverses condicions estructurals, funcionals i mediambientals.

Classificació

Autor

Francesc Baró , investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.

Infodada

Barreres a la participació cultural segons el tipus de llar

El 16,5 % de les famílies amb fills a la llar no es poden permetre gaudir d’activitats culturals, un percentatge que augmenta fins al 20,3 % en el cas de les llars monoparentals.

També et pot interessar

Article

Quants coneguts tenim?

Quants coneguts tenim?

Ciència

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Entrevista

«La diversitat millora la ciència»

«La diversitat millora la ciència»

Ciència

Elizabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, defensa la importància que té la ciència com a eina de transformació social i ens parla de la necessitat d’una alfabetització científica bàsica per poder pensar de manera crítica.

Article

Avança la ciència a cop de funerals?

Avança la ciència a cop de funerals?

Ciència

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.