Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

Francesc Baró, investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Punts clau
  • 1
       Les polítiques urbanes sobre mitigació del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica s’haurien de centrar primordialment en les fonts de contaminació (trànsit, transport, calefaccions, etc.), més que no pas en els anomenats “embornals” (solucions capaces d’absorbir o contrarestar els contaminants, però amb una capacitat molt limitada).
  • 2
       Els parcs urbans, els arbres dels carrers o la vegetació en edificis poden actuar com a zones i corredors d’aire net i fresc a les ciutats, i són especialment rellevants a causa de l’absència de terrenys disponibles als nuclis urbans. La majoria d’aquests elements són multifuncionals per als tres serveis “ecosistèmics” considerats: qualitat de l’aire, temperatura local i segrest de carboni.
  • 3
       Per millorar la salut humana a les ciutats, és essencial millorar la qualitat de l’aire i el confort tèrmic, fronts en què la infraestructura verda urbana pot ser un bon suport a escala local.
  • 4
       Pel que fa a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, els ens locals i metropolitans haurien de fomentar les compensacions de carboni més enllà dels límits urbans, atès que es tracta d’un repte a escala global. A través de la infraestructura verda, es pot incidir en vies de transport i fonts de contaminació (centrals elèctriques, grans indústries, etc.) que es troben allunyades dels nuclis urbans.
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació
 

A les àrees urbanes se solen prioritzar les infraestructures que contribueixen a millorar la qualitat ambiental i el benestar i la salut de la població urbana. S’orienten, per exemple, a la purificació de l’aire, la disminució del soroll o la regulació de la temperatura urbana. No obstant això, fins a quin punt la infraestructura verda pot proporcionar efectivament aquests serveis “ecosistèmics” depèn de diverses condicions estructurals, funcionals i mediambientals.

Amagar article complet

Classificació

Autor

Francesc Baró, investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Radiografia de la pobresa energètica

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

Article

Canvi climàtic i drets humans

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

Infodada

El repte del canvi climàtic

Com ha evolucionat la temperatura mitjana de la Terra des de l’any 1880? 2014, 2015, 2016 i 2017 han estat els anys més càlids registrats.

Infodada

Sol·licituds de patents i de patents en reptes socials

El nombre total de sol·licituds de patents és un indicador de l’esforç innovador de les empreses. En concret, les focalitzades en reptes socials mesuren el nivell d’aplicació de la tecnologia relacionada amb el medi ambient i la salut.


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.