El potencial de la infraestructura verda urbana per contrarestar les emissions de carboni, la contaminació atmosfèrica i l’estrès per calor sol ser limitat i incert, sobretot en ciutats compactes com Barcelona. Això vol dir que, en general, la magnitud d’aquests problemes mediambientals és massa elevada a escala de ciutat per comparació a la contribució que fan o poden fer els serveis ecosistèmics urbans per atenuar-ne els impactes.
A escala metropolitana, la proporció d’infraestructura verda urbana respecte al sòl edificat o urbanitzat sol ser substancialment superior a la del nucli urbà. No obstant això, l’avaluació dels serveis ecosistèmics a aquesta escala també mostra contribucions marginals en el balanç general del carboni, és a dir, en la relació entre el segrest i les emissions de carboni (menys de l’1% de les emissions són segrestades en el cas de Barcelona). A més, l’alta capacitat per a contribuir a la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de l’estrès per calor, estimada en grans àrees d’infraestructura verda metropolitana (com ara els espais naturals protegits), no es pot materialitzar. Això es deu a la distància a la qual es troben dels llocs de demanda, com ara les zones residencials més afectades per la contaminació de l’aire o l’efecte d’illa de calor.
Aquest resultat indica que l’escala rellevant per a l’aplicació d’aquestes estratègies probablement es limita al nivell de la ciutat o fins i tot a escales inferiors. Els resultats d’altres estudis corroboren amb escreix el fet que la infraestructura verda urbana, particularment els arbres dels carrers, pot millorar la qualitat de l’aire, compensar les emissions de carboni i reduir l’estrès per calor a escala local (sobretot als espais verds i les zones adjacents). Altres factors, però, com ara la selecció d’espècies o les pràctiques de gestió, poden tenir un impacte decisiu en el rendiment dels serveis ecosistèmics urbans.
La taula 2 resumeix, a tres escales espacials diferents (metropolitana, de ciutat i local), l’evidència científica relacionada amb el potencial dels tres serveis de regulació considerats en aquest article com a solucions basades en la naturalesa. L’última escala la dividim en dues categories (zona verda i carrer), que corresponen als espais urbans normalment més significatius respecte a la infraestructura verda.

Sobre la base d’aquests resultats, es poden extreure les següents implicacions pel que fa a la recerca i a les polítiques urbanes:
Els problemes de contaminació atmosfèrica i els objectius locals de reducció de gasos d’efecte hivernacle s’han d’abordar mitjançant polítiques de reducció de les emissions, com ara mesures per a la reducció del trànsit motoritzat o d’eficiència energètica. En altres paraules, les polítiques urbanes sobre la mitigació del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica s’haurien de centrar sobretot en les fonts de contaminació (infraestructures edificades i sistemes de transport) més que no pas en els anomenats embornals (la vegetació urbana que absorbeix carboni i altres contaminants). Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, respecte a aquestes polítiques. A més a més, els ens locals i metropolitans haurien de fomentar les compensacions de carboni associades amb la infraestructura verda més enllà dels límits urbans, atès que es tracta d’un repte a escala global.
La infraestructura verda urbana pot contribuir a desenvolupar estratègies d’escala local per millorar la qualitat de l’aire i el confort tèrmic i, per tant, la salut humana. Així, per exemple, els parcs i arbres urbans o les cobertes i els murs verds (vegetació en edificis) poden actuar com a zones i corredors d’aire fresc i net a les ciutats. El potencial de les cobertes enjardinades, dels murs verds i dels arbres urbans és especialment rellevant a causa de l’absència de terrenys disponibles als nuclis urbans.
Per tal d’estimar les contribucions netes a la qualitat mediambiental, els avantatges i limitacions de les infraestructures verdes urbanes s’han de tenir en compte a l’hora de planificar i gestionar la ciutat. Encara que la majoria d’elements de la infraestructura verda són multifuncionals respecte als tres serveis considerats en aquesta anàlisi, també se n’han identificat alguns perjudicis potencials. Així, per exemple, els arbres dels carrers proporcionen molta ombra, però també s’associen amb un potencial «efecte barrera», segons el qual els arbres impedeixen la dispersió de contaminants cap a l’atmosfera.