Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

La disposició dels treballadors –tant si tenen feina com si en cerquen– a abandonar el lloc o la regió on viuen depèn en gran manera del grau de satisfacció amb la vida que hi porten i amb la relació que hi tenen, com també de les oportunitats que perceben en relació amb la feina i l’habitatge, tant al lloc on viuen actualment com en les possibles destinacions alternatives.
Punts clau
  • 1
       Quatre de cada deu treballadors a Espanya –tant si ja tenen feina com si en cerquen– estarien disposats a anar a viure a una altra banda. D’aquest grup, prop de la meitat tenen plans concrets per canviar de lloc de residència en el termini d’un any.
  • 2
       La disposició a la mobilitat és més alta entre els joves, els homes, els que encara no han format una família, els que han nascut a l’estranger i els que tenen una situació laboral menys estable o estan a l’atur.
  • 3
       La feina, els ingressos i la carrera professional són els motius principals que indueixen a plantejar-se la mobilitat, mentre que les responsabilitats familiars i el fet de deixar enrere la família i els amics en són els obstacles més comuns.
  • 4
       Una oferta acceptable per decidir anar a treballar lluny de casa requereix una millor retribució, estabilitat contractual i possibilitats de promoció professional, com també el fet que el mercat de treball i d’habitatge del lloc de destinació siguin favorables.
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?

La mobilitat interregional dels treballadors s’explica sobretot per la situació laboral i la carrera professional. Així, és normal que, després del territori on hom viu, la majoria de treballadors s’estimin més una destinació on percebin que hi ha més i millors oportunitats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Capítol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.