La crisi econòmica no va afectar tots els infants de la mateixa manera. La relació dels progenitors amb el mercat de treball i la composició de l’estructura familiar són dos dels factors principals que expliquen el risc de pobresa durant els primers anys de vida.
Una manera d’avaluar l’impacte de la crisi sobre el benestar infantil consisteix a analitzar el nombre de nens i nenes que viuen en llars amb una baixa intensitat laboral. Els membres d’aquestes famílies treballen menys d’un 20% del seu potencial i, per tant, quasi no tenen ingressos provinents del mercat de treball. Hi ha una estreta relació entre viure en una llar amb una baixa intensitat laboral i patir pobresa infantil. Aquesta relació, però, no és només conseqüència de la crisi econòmica: el 2008, el 71,7% dels infants que vivien en llars amb baixa intensitat laboral eren pobres, la qual cosa mostra la desprotecció que pateixen els menors que hi viuen, fins i tot en èpoques de bonança econòmica.


El 2008, el 7,2% dels adults i el 4,2% dels infants vivien en llars amb una baixa intensitat laboral (gràfic 3). A partir d’aquell moment, amb l’augment de l’atur, es va incrementar també el risc de viure en una llar d’aquest tipus, fins a arribar al punt màxim el 2014, quan un 14,3% dels menors vivien en aquesta situació. Durant la crisi econòmica també es va intensificar la relació entre pobresa infantil i llars amb una baixa intensitat laboral (gràfic 4). Ja a partir del 2011 vuit de cada deu infants que vivien en llars amb una baixa intensitat laboral eren pobres. Si a partir del 2014 ha minvat el percentatge d’infants que viuen en llars amb baixa intensitat laboral, les xifres encara són superiors a la situació anterior a la crisi, igual que passa amb les dades sobre pobresa ancorada. El més preocupant és que en els darrers anys del període analitzat s’ha intensificat la relació entre pobresa infantil i llars amb una baixa intensitat laboral, de manera que gairebé nou de cada deu infants que viuen en una llar amb baixa intensitat laboral són pobres.
El risc de pobresa infantil varia segons la composició de la llar familiar i si els progenitors tenen feina o no (gràfic 5). El risc més alt el pateixen els nens i nenes que, o bé viuen en llars monoparentals en què el pare o la mare no treballa, o viuen amb tots dos progenitors i cap dels dos treballa. És especialment greu la condició econòmica dels infants que conviuen amb tots dos progenitors sense feina, una situació que, tot i el creixement de l’economia en els darrers anys, ha empitjorat. El 2018 eren pobres vuit de cada deu menors que convivien amb tots dos pares i cap dels dos treballava (el 2008 eren set de cada deu).


Els infants amb més protecció són aquells que viuen amb els dos progenitors, i tots dos treballen. Quan només un dels dos té feina, però, viure amb tots dos progenitors no garanteix necessàriament una vida digna, ja que a l’inici del període estudiat més de tres de cada deu infants en aquesta situació vivien sota el llindar de pobresa. La situació per a aquest grup no ha millorat gaire els últims anys; el 2018 més del 40% dels nens i nenes en aquest tipus de llar vivien en la pobresa.