L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Maite Blázquez, Universidad Autónoma de Madrid, UAM
Ainhoa Herrarte, UAM
Ana Isabel Moro Egido, Universidad de Granada
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

L’augment de feines atípiques (autoocupació i ocupació temporal), afavorit per l’economia de plataformes digitals ('gig economy'), ha generat un ampli debat social. D’una banda, l'increment de la inseguretat laboral associada a aquesta mena de feines pot tenir un impacte negatiu en els nivells de benestar dels treballadors. D’altra banda, la flexibilitat i autonomia més grans que aquestes feines ofereixen pot tenir efectes positius en el benestar dels treballadors. Aquesta recerca mostra que les feines temporals i autònomes, estretament vinculades a la 'gig economy', tenen un impacte negatiu en el benestar dels treballadors, sobretot en termes de salut declarada. L’autoocupació és, també, la modalitat que implica un deteriorament més gran en aquesta dimensió del benestar.
Punts clau
  • 1
       L’ocupació temporal i, sobretot, l’autoocupació redueixen el benestar dels treballadors.
  • 2
       Els treballadors temporals i autònoms tenen uns nivells de salut un 37% més baixos que els dels assalariats permanents.
  • 3
       Amb relació a la resta de dimensions del benestar, l’impacte de l’autoocupació i l’ocupació temporal és més moderat: s’acusa una reducció del 7% quant a la satisfacció amb la situació econòmica; del 9%, pel que fa a la satisfacció amb la feina i de prop del 15%, en relació amb la felicitat, la satisfacció general i la satisfacció amb el temps lliure.
  • 4
       L’autoocupació té una prevalença més gran entre els treballadors de més edat i els homes, mentre que entre els joves i les dones predomina l’ocupació temporal.
  • 5
       A Espanya, per comparació a la resta de la UE-15, es constata que hi ha una incidència més gran d’autoocupació i ocupació temporal, que el nivell formatiu de les persones que s’autoocupen és més baix i, que, per aconseguir feines més estables, les dones han de tenir més formació que els homes. Destaca, també, la diferència de 26 punts percentuals pel que fa a la incidència que té la feina temporal entre els més joves.
Els autònoms i els treballadors temporals declaren menys qualitat de vida que els assalariats permanents
Els autònoms i els treballadors temporals declaren menys qualitat de vida que els assalariats permanents

Classificació

Autors

Maite Blázquez , Universidad Autónoma de Madrid, UAM
Ainhoa Herrarte , UAM
Ana Isabel Moro Egido , Universidad de Granada

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Infodada

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Hi ha grans diferències en les taxes de desocupació en funció de l’edat i la nacionalitat. Gairebé la meitat dels espanyols menors de 25 anys estaven a l’atur l’any 2016.

Article

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.