La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Diego Dueñas Fernández, Universitat d’Alcalá
Raquel Llorente Heras, Universitat Autònoma de Madrid
Luis Gómez Rufián, Universitat Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Al llarg de l’any 2020 es va produir al mercat laboral espanyol un augment exponencial en el nombre d’empreses i de treballadors que van entrar en un procés de regulació d’ocupació. En el segon trimestre del l’any, es va arribar a superar la xifra de tres milions de persones. A partir d’aquesta situació, la recerca sobre la qual es basa aquest article analitza quines són les característiques demogràfiques i laborals d’aquests treballadors, contrasta quina ha estat la seva evolució laboral posterior al procés de regulació d’ocupació i avalua quines característiques determinen la recuperació de l’ocupació habitual.
Punts clau
  • 1
       Durant els sis primers mesos de l’any 2020, es va produir una reducció del 21,93% en el nombre d’hores laborals efectives dels assalariats del sector privat. Tot i que en el segon semestre del l’any s’hi aprecia una recuperació, no es van arribar a assolir els nivells d’hores laborals de finals del 2019.
  • 2
       Al juny de l’any 2020, més de 3,1 milions de treballadors assalariats del sector privat tenien una reducció de jornada o una suspensió de contracte.
  • 3
       Des del punt de vista demogràfic, els treballadors més afectats pels processos de regulació d’ocupació tenien més de 30 anys i un baix nivell de formació. Si bé les dones es van veure més afectades que els homes en aquests processos, el gènere no es mostra com a variable determinant.
  • 4
       Des del punt de vista laboral, els sectors del comerç i l’hostaleria van ser els més perjudicats, i els treballadors amb contracte indefinit i jornada a temps complet van ser els més afectats.
  • 5
       Segons les dades disponibles, els processos de regulació d’ocupació no semblen la porta d’entrada a la desocupació, tot i que en el quart trimestre del 2020 es va alentir el procés de tornada a l’activitat laboral habitual.
  • 6
       La recuperació de l’ocupació es va produir majoritàriament en el sector de la construcció, amb contractes temporals i jornades a temps parcial.

Classificació

Autors

Diego Dueñas Fernández , Universitat d’Alcalá
Raquel Llorente Heras , Universitat Autònoma de Madrid
Luis Gómez Rufián , Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Article

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

També et pot interessar

Informe

Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Inclusió social

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Inclusió social

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

La solitud no desitjada en les persones grans

Inclusió social

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

// ]]>