La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

A la gran majoria de les democràcies avançades, la població immigrant assoleix pitjors resultats laborals que la població autòctona. Amb el temps, però, segons la literatura especialitzada, la desigualtat que hi ha a les societats d’acollida entre les persones autòctones i les persones nascudes a l’estranger tendeix a desaparèixer. La crisi de la covid-19 a Espanya ha arribat en un moment en què la població immigrant estava molt més establerta que durant la Gran Recessió del 2008. Amb tot, l’impacte de la pandèmia en la desocupació ha tornat a afectar més les persones nascudes a l’estranger, especialment les dones immigrants.
Punts clau
  • 1
       Des de l’inici de la crisi de la covid-19, l’augment de la desocupació a Espanya ha estat més pronunciat entre els immigrants que no pas entre la població autòctona. Aquest fet ha provocat un increment de la desigualtat entre tots dos col·lectius: en un any la diferència ha passat de 6,7 punts percentuals a 10 punts percentuals.
  • 2
       L’any 2020, la bretxa entre les dones immigrants i les dones autòctones va assolir nivells tan alts com els dels pitjors anys de la Gran Recessió del 2008. Això és degut, en part, al fet que durant la recuperació econòmica no es va tornar als baixos nivells de la bretxa registrats el 2007.
  • 3
       L’impacte de la covid-19 en l’increment de la desigualtat ha estat una mica més moderat que el de la crisi del 2008, tot i que sembla que aquesta diferència només s’explica de manera parcial per la consolidació de la població immigrant a Espanya.
  • 4
       Una bona part del desavantatge del col·lectiu immigrant, per comparació a la població autòctona, encara té relació amb els llocs de treball que ocupa aquest col·lectiu. En aquest sentit destaca, sobretot, la sobrerepresentació de la població immigrant a les feines temporals, de baixa qualificació i en sectors lligats als canvis del cicle econòmic.

Classificació

Autor

Jacobo Muñoz Comet , Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.