La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics
Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

La desigualtat d’ingressos a Espanya és més gran del que indicaven les anàlisis prèvies. A més a més, no ha deixat d’augmentar des d’abans que esclatés la crisi financera. Això és degut al fet que la classe alta –sobretot l’elit més rica– des d’aleshores ha anat obtenint una proporció més gran dels ingressos totals, mentre que la quota d’ingressos de la classe baixa ha anat minvant. La desigualtat al nostre país és més gran que a França, però menor que als Estats Units.
Punts clau
  • 1
       La proporció dels ingressos en mans de la classe alta ha augmentat: del 35,9% del total el 2006 ha passat al 39,9% el 2015. En canvi, a la classe baixa li ha passat el contrari. Això explica l’augment de la desigualtat experimentat els darrers anys.
  • 2
       Els ingressos relatius de la classe alta han millorat perquè la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat entre el 2006 (11,6%) i el 2015 (15,5%). És a dir, hi ha més desigualtat que abans perquè una minoria molt reduïda acumula més ingressos.
  • 3
       L’1% més ric ha anat acumulant una proporció més gran dels ingressos totals generats a Espanya tant pel treball com –sobretot– pel capital. De fet, Espanya és el país –per comparació a França i els Estats Units– en què la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat més.
  • 4
       La classe alta a Espanya acumula una quota d’ingressos més gran que la dels seus homòlegs a França, però més baixa que la dels Estats Units. És a dir, la desigualtat a Espanya és més gran que a França, però menor que als EUA.
Cauen els ingressos de la classe baixa i augmenten els de l’elit.
Cauen els ingressos de la classe baixa i augmenten els de l’elit.

La quota d’ingressos de la classe alta –línia magenta– ha augmentat des del 2006. Amb la mateixa claredat observem, en el mateix període, que la quota de la classe baixa –línia blava– s’ha reduït. Aquest dibuix simètric expressa, de manera gràfica, com ha augmentat la desigualtat els darrers anys. Ho ha fet tant que, des del 2014, l’1% de la població més rica obté més ingressos que el 50% més pobre. Aquest desequilibri, com també l’evolució recent del fenomen, posa de manifest que es tracta d’un repte polític i econòmic de primer ordre.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.