La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics
Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

La desigualtat d’ingressos a Espanya és més gran del que indicaven les anàlisis prèvies. A més a més, no ha deixat d’augmentar des d’abans que esclatés la crisi financera. Això és degut al fet que la classe alta –sobretot l’elit més rica– des d’aleshores ha anat obtenint una proporció més gran dels ingressos totals, mentre que la quota d’ingressos de la classe baixa ha anat minvant. La desigualtat al nostre país és més gran que a França, però menor que als Estats Units.
Punts clau
  • 1
       La proporció dels ingressos en mans de la classe alta ha augmentat: del 35,9% del total el 2006 ha passat al 39,9% el 2015. En canvi, a la classe baixa li ha passat el contrari. Això explica l’augment de la desigualtat experimentat els darrers anys.
  • 2
       Els ingressos relatius de la classe alta han millorat perquè la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat entre el 2006 (11,6%) i el 2015 (15,5%). És a dir, hi ha més desigualtat que abans perquè una minoria molt reduïda acumula més ingressos.
  • 3
       L’1% més ric ha anat acumulant una proporció més gran dels ingressos totals generats a Espanya tant pel treball com –sobretot– pel capital. De fet, Espanya és el país –per comparació a França i els Estats Units– en què la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat més.
  • 4
       La classe alta a Espanya acumula una quota d’ingressos més gran que la dels seus homòlegs a França, però més baixa que la dels Estats Units. És a dir, la desigualtat a Espanya és més gran que a França, però menor que als EUA.
Cauen els ingressos de la classe baixa i augmenten els de l’elit.
Cauen els ingressos de la classe baixa i augmenten els de l’elit.

La quota d’ingressos de la classe alta –línia magenta– ha augmentat des del 2006. Amb la mateixa claredat observem, en el mateix període, que la quota de la classe baixa –línia blava– s’ha reduït. Aquest dibuix simètric expressa, de manera gràfica, com ha augmentat la desigualtat els darrers anys. Ho ha fet tant que, des del 2014, l’1% de la població més rica obté més ingressos que el 50% més pobre. Aquest desequilibri, com també l’evolució recent del fenomen, posa de manifest que es tracta d’un repte polític i econòmic de primer ordre.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.