La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes

Punts clau
  • 1
       En l’economia espanyola, fa algunes dècades que avança i augmenta una fractura que reflecteix dos models econòmics coexistents: el turbocapitalisme i el retrocapitalisme. En bona part, aquesta fractura és una conseqüència de processos de transformació estructural com la globalització i la revolució tecnològica i digital que afecta el conjunt de la societat, però també de problemes estructurals que s’arrosseguen des del passat.
  • 2
       El model del turbocapitalisme és sotmès a paràmetres com ara la internacionalització, la digitalització, la formació i la innovació. El retrocapitalisme, en canvi, es caracteritza perquè presenta un proteccionisme més gran pel que fa a les relacions amb l’exterior i menys intensitat tecnològica i innovadora. D’altra banda, aporta un valor afegit menor a l’economia i ha de recórrer al suport públic per sobreviure davant les crisis econòmiques.
  • 3
       Els processos de transformació estructural que afecten la societat, específicament la globalització i la revolució digital, han comportat guanys evidents tant en l’àmbit econòmic com en el social, però també plantegen amenaces i desafiaments remarcables. En general, aquests darrers es relacionen amb qüestions com són l’augment de les desigualtats o la polarització de les ocupacions, amb condicions laborals molt diferenciades, però també incideixen de manera directa en la dualitat de l’estructura productiva.
  • 4
       La digitalització i la globalització, entre altres fenòmens, intensifiquen la segmentació empresarial, en la mesura que els avanços tecnològics es concentren en grups d’empreses que són capaces d’internacionalitzar els seus serveis i competir globalment. En el pol contrari trobem, principalment, empreses més petites i sense capacitat d’abordar aquestes transformacions, que sovint, doncs, es queden enrere per comparació a les primeres.
  • 5
       La fractura es manifesta, sobretot, en una dicotomia molt evident. A Espanya, un important grup d’empreses que podríem denominar nòmades funcionen amb lògica internacional i són perfectament competitives a escala mundial. No obstant això, el gruix del teixit empresarial el formen empreses que podríem dir-ne sedentàries, més pròximes a la vella lògica del capitalisme proteccionista. Les diferències, sobretot de tipus econòmic, s’expliquen en bona part pel pes més gran d’aquest caràcter, fins a un cert punt retrògrad, del teixit productiu del país. Aquesta característica, però, no es pot identificar estrictament amb cap grandària ni cap sector específics, ja que es troba disseminada en tots.
  • 6
       Superar la bretxa entre retrocapitalisme i turbocapitalisme requereix polítiques de reformes estructurals com les que proposem al final d’aquest informe. Tanmateix, convé conèixer on rau el problema per no continuar entossudits a cercar solucions allà on no té sentit fer-ho.
  • 7
       La informació obtinguda en aquest informe a partir de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (2020) permet constatar que l’impacte de la crisi de la covid-19 no ha estat pas homogeni, sinó que ha afectat amb més intensitat determinats sectors. Les empreses de dimensions més reduïdes han registrat caigudes substancialment més acusades tant en la facturació com en l’ocupació.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla i Miguel Marín , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Informe

La fractura entre analògics i digitals

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La fractura entre el món rural i el món urbà

Inclusió social

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

La fractura entre joves i grans

La fractura entre joves i grans

Inclusió social

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

// ]]>