La immigració dinamitza l’Espanya rural

Luis Camarero, UNED
Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid
Adaptació: Lluís Reales

L’Espanya rural es caracteritza per la baixa densitat de població, amb un retrocés important causat per la crisi del 2008. No obstant això, l’arribada de ciutadans d’origen estranger n’ha alentit la despoblació. Com va passar al començament d’aquest segle, des del 2017 observem una certa recuperació demogràfica del medi rural als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants, tot i que encara hi ha més morts que naixements. Les tendències dels fluxos migratoris mostren un entorn rural cada vegada més divers i cosmopolita en què les mares d’origen estranger i el reagrupament de famílies amb fills contribueixen de manera significativa a la renovació generacional.
Punts clau
  • 1
       La crisi del 2008 va frenar els fluxos migratoris i l’arribada d’immigrants a les zones rurals, va fer augmentar el volum de joves que anaven cap a les ciutats i va congelar els reagrupaments de famílies estrangeres. Des del 2017 les arribades al medi rural tornen a superar les sortides, encara que, a causa de les morts, la població absoluta no augmenta.
  • 2
       Els fluxos de població han canviat la fotografia del medi rural. El 2019, gairebé el 10% dels residents als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. En el cas de la franja entre 20 i 39 anys, el percentatge era del 16%. Els immigrants rejoveneixen l’Espanya rural.
  • 3
       La realitat rural espanyola es transforma. La natalitat més alta de la població immigrant i el reagrupament familiar fan que emergeixi una societat més diversa i cosmopolita.
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants

L’assentament de la població estrangera és un fenomen canviant i complex. Als mapes observem com entre els anys 2001 i 2018, malgrat la dècada de crisi, augmenta notablement el percentatge d’habitants rurals que han nascut fora d’Espanya. Això passa a la majoria de províncies, llevat d’algunes àrees de la part occidental del país.

La presència territorial de la població estrangera segueix un procés de difusió continuada des dels enclavaments rurals de les regions litorals mediterrànies vinculats a l’agricultura intensiva, la construcció, l’hostaleria i les tasques d’atenció a les persones, cap a les zones de l’interior més despoblades. La seqüència de mapes permet d’observar un flux clar d’est a oest i l’assentament progressiu de la població immigrant a les àrees més despoblades a partir de la seva incorporació a l’economia de la cura, en un marc de fort envelliment, i a la dels petits comerços i la indústria, en un context de baixa presència de població activa.

Relleu generacional per al futur

En el conjunt d’Espanya, el 25% dels menors de 13 anys són d’origen estranger. Les xifres més elevades les trobem a les àrees urbanes i als municipis de menys de 1.000 habitants. En tot cas, entorn del 20% de les noves generacions de joves rurals tenen ascendència estrangera. En el grup entre 20 i 39 anys –amb més probabilitats de tenir descendència–, aquesta xifra voreja el 16%.

El Marroc i Romania són les comunitats més nombroses, encara que les procedències són múltiples. És palesa la diversitat que hi ha a les àrees rurals, una diversitat que s’oposa a l’imaginari d’una població rural immòbil, permanent i local.

Classificació

Autors

Luis Camarero , UNED
Rosario Sampedro , Universitat de Valladolid
Adaptació: Lluís Reales

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.