La immigració dinamitza l’Espanya rural

Luis Camarero, UNED
Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid
Adaptació: Lluís Reales

L’Espanya rural es caracteritza per la baixa densitat de població, amb un retrocés important causat per la crisi del 2008. No obstant això, l’arribada de ciutadans d’origen estranger n’ha alentit la despoblació. Com va passar al començament d’aquest segle, des del 2017 observem una certa recuperació demogràfica del medi rural als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants, tot i que encara hi ha més morts que naixements. Les tendències dels fluxos migratoris mostren un entorn rural cada vegada més divers i cosmopolita en què les mares d’origen estranger i el reagrupament de famílies amb fills contribueixen de manera significativa a la renovació generacional.
Punts clau
  • 1
       La crisi del 2008 va frenar els fluxos migratoris i l’arribada d’immigrants a les zones rurals, va fer augmentar el volum de joves que anaven cap a les ciutats i va congelar els reagrupaments de famílies estrangeres. Des del 2017 les arribades al medi rural tornen a superar les sortides, encara que, a causa de les morts, la població absoluta no augmenta.
  • 2
       Els fluxos de població han canviat la fotografia del medi rural. El 2019, gairebé el 10% dels residents als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. En el cas de la franja entre 20 i 39 anys, el percentatge era del 16%. Els immigrants rejoveneixen l’Espanya rural.
  • 3
       La realitat rural espanyola es transforma. La natalitat més alta de la població immigrant i el reagrupament familiar fan que emergeixi una societat més diversa i cosmopolita.
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants

L’assentament de la població estrangera és un fenomen canviant i complex. Als mapes observem com entre els anys 2001 i 2018, malgrat la dècada de crisi, augmenta notablement el percentatge d’habitants rurals que han nascut fora d’Espanya. Això passa a la majoria de províncies, llevat d’algunes àrees de la part occidental del país.

La presència territorial de la població estrangera segueix un procés de difusió continuada des dels enclavaments rurals de les regions litorals mediterrànies vinculats a l’agricultura intensiva, la construcció, l’hostaleria i les tasques d’atenció a les persones, cap a les zones de l’interior més despoblades. La seqüència de mapes permet d’observar un flux clar d’est a oest i l’assentament progressiu de la població immigrant a les àrees més despoblades a partir de la seva incorporació a l’economia de la cura, en un marc de fort envelliment, i a la dels petits comerços i la indústria, en un context de baixa presència de població activa.

Relleu generacional per al futur

En el conjunt d’Espanya, el 25% dels menors de 13 anys són d’origen estranger. Les xifres més elevades les trobem a les àrees urbanes i als municipis de menys de 1.000 habitants. En tot cas, entorn del 20% de les noves generacions de joves rurals tenen ascendència estrangera. En el grup entre 20 i 39 anys –amb més probabilitats de tenir descendència–, aquesta xifra voreja el 16%.

El Marroc i Romania són les comunitats més nombroses, encara que les procedències són múltiples. És palesa la diversitat que hi ha a les àrees rurals, una diversitat que s’oposa a l’imaginari d’una població rural immòbil, permanent i local.

Classificació

Autors

Luis Camarero , UNED
Rosario Sampedro , Universitat de Valladolid
Adaptació: Lluís Reales

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.