La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La pandèmia i les seves repercussions econòmiques estan relacionades amb l’ansietat i amb la insatisfacció amb la vida

María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo
Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Del 14 de març al 21 de juny del 2020 Espanya va estar en estat d’alarma arran de la crisi causada per la covid-19. El 24 d’octubre del mateix any es va declarar un segon estat d’alarma. L’enquesta recollida a la web «Viure i treballar en temps de coronavirus» (LWCV, per la sigla en anglès) inclou informació sobre els efectes de la pandèmia del març al desembre del 2020, amb una mostra final de 4.683 enquestats. Durant el primer estat d’alarma, la insatisfacció amb la vida, en una escala d’1 a 10, va ser d’una mitjana de 3,97 i el 27% dels enquestats afirmaven que havien patit ansietat o depressió. Durant el segon estat d’alarma, aquestes xifres van augmentar al 4,6 i el 45%, respectivament. L’ansietat i la depressió es relacionen majoritàriament amb problemes de salut, mentre que la insatisfacció amb la vida té a veure sobretot amb problemes econòmics.
Punts clau
  • 1
       Les persones més insatisfetes amb la vida eren les que havien perdut la feina a causa de la covid-19 o les que se sentien soles. Perdre la feina fa augmentar significativament la insatisfacció amb la vida en totes les edats, però sobretot en el grup d’edat de 35 a 44 anys.
  • 2
       Haver patit la covid-19 o haver tingut familiars o coneguts que s’hagin infectat no tenia una relació amb la insatisfacció amb la vida.
  • 3
       Les relacions més significatives amb l’ansietat i la depressió no eren amb les persones diagnosticades de covid-19 sinó més aviat amb qui patia símptomes de la covid o no tenia gaire bona salut en general. Les dones, la gent que havia experimentat solitud i els qui havien perdut la feina eren els qui tenien més probabilitats de sentir ansietat o trobar-se deprimits.
  • 4
       Entre la gent que sí que treballava, tant les pujades com les baixades del volum de feina estaven vinculades a l’ansietat.
  • 5
       Tot i que viure en parella estava relacionat amb menys insatisfacció, també s’associava a més ansietat.
  • 6
       Fer exercici diàriament es relacionava amb una propensió més baixa a experimentar insatisfacció, ansietat o depressió.

Classificació

Autors

María Rosalía Vicente Cuervo , Universitat d’Oviedo
Pablo de Pedraza , Comissió Europea, DG Joint Research Centre

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Dificultats de les famílies relacionades amb l'habitatge

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars?

Baròmetre

Percentatge d'infants més petits de 6 anys en risc de pobresa

També et pot interessar

Informe

Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Inclusió social

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Inclusió social

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

La solitud no desitjada en les persones grans

Inclusió social

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.