La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

La gran onada migratòria a Espanya entre el 1998 i el 2008 no va augmentar la segregació global a les zones residencials

Jesús Fernández-Huertas, UC3M
Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA
Albert Saiz, MIT
Adaptació: Jordi Pueyo

Entre el 1998 i el 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3% al 13%. Va ser un dels fluxos migratoris més grans i ràpids de la història mundial recent. Per cada tres immigrants que van arribar als barris més cèntrics de les ciutats, se’n va anar un autòcton. Aquest desplaçament de la població autòctona, considerat lleu, es va veure compensat perquè a les zones residencials que van créixer amb el boom immobiliari hi van anar a viure autòctons i també s’hi van instal•lar immigrants. Això va fer que l’efecte de l’onada migratòria mantingués la segregació mitjana inicial als barris sense afavorir la creació de nous guetos.
Punts clau
  • 1
       L’any 2007 el percentatge total de població immigrant era del 33,1% a les àrees metropolitanes, molt per sobre de l’11,6% del total del cens a Espanya i del percentatge dels barris perifèrics de les ciutats, d’un 14,52%.
  • 2
       Si el 2001 la població immigrant a Espanya s’hagués distribuït pel territori de la mateixa manera que l’autòctona –és a dir, mantenint les mateixes proporcions a tots els barris–, el 45% d’immigrants hauria d’haver anat a viure en un altre lloc. Aquest percentatge, que és un indicador de segregació, es va mantenir pràcticament inalterat durant tota l’onada migratòria.
  • 3
       La majoria dels nous habitants de les àrees metropolitanes venien d’Amèrica Llatina, amb un 46,5% del total d’arribades. La llengua compartida és un dels factors que va evitar fer créixer la segregació entre autòctons i immigrants als barris.
  • 4
       A les zones on, per mantenir la densitat de població autòctona inicial, haurien fet falta dos edificis nous per acollir el creixement esperat de la població immigrant, només se n’hi va construir un.
  • 5
       Madrid i Barcelona van mostrar un comportament semblant en la distribució del cens: va créixer la densitat de població nascuda a Espanya a les àrees perifèriques de nova construcció i la immigració va augmentar per sobre de la mitjana a les zones més denses del centre de la ciutat.
Els nous barris atreuen autòctons i immigrants d’una manera proporcional
Els nous barris atreuen autòctons i immigrants d’una manera proporcional

Els barris que van créixer més ràpidament durant el boom immobiliari concentraven, el 2001, l’1% de la població metropolitana. En set anys aquest percentatge va augmentar fins al 3,6%. El gràfic representa la relació entre el creixement d’autòctons i immigrants als barris de nova creació, allunyats del centre de les ciutats, durant l’onada migratòria. Cada punt representa una d’aquestes zones, amb la mida segons la seva densitat de població. L’acostament generalitzat dels punts a la línia recta (proporció perfecta) demostra que autòctons i nouvinguts van augmentar amb percentatges bastant similars en aquests barris, un fet que va ajudar a evitar la segregació. Com s’aprecia en el gràfic, la majoria de barris van créixer per sota del 25%.

Classificació

Autors

Jesús Fernández-Huertas , UC3M
Ada Ferrer i Carbonell , IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA
Albert Saiz , MIT
Adaptació: Jordi Pueyo

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.