La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic en la societat espanyola

Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Espanya és un dels principals països receptors d’immigració d’Europa. No obstant això, se sap ben poca cosa sobre la seva integració política. A partir de les dades del projecte «Ajuntaments plurals? La representació política dels immigrants a Espanya», aquest article mostra que ben pocs immigrants –tant si considerem els de primera generació com els seus fills– arriben a ser candidats per a les eleccions municipals a Espanya, i que encara són menys els elegits com a regidors. Els partits polítics són reticents a incloure candidats d’origen immigrant a les seves llistes electorals, encara que, en aquest sentit, alguns es mostren més oberts que altres a fer-ho. Els ajuntaments espanyols rarament reflecteixen la diversitat d’origen de la població dels seus municipis, si bé alguns col•lectius d’immigrants tenen més potencial electoral i més fàcil accés a càrrecs representatius que no pas d’altres.
Punts clau
  • 1
       La presència de població d’origen immigrant en la societat espanyola no garanteix necessàriament l’accés a la política local. Fins i tot en municipis amb una alta presència de persones d’origen immigrant, ben pocs són nomenats candidats per a les eleccions municipals.
  • 2
       Els col·lectius estrangers residents a Espanya no tenen els mateixos drets polítics a escala local. La població immigrant procedent de la UE i algunes nacionalitats de fora de la Unió (la majoria, d’Amèrica Llatina) gaudeixen del dret de vot a les eleccions municipals, encara que només els ciutadans de la UE tenen, a més a més, el dret de presentar-s’hi com a candidats. Altres col•lectius, com ara el marroquí, encara han de superar moltes barreres per accedir a càrrecs electes.
  • 3
       Malgrat el lleuger augment del nombre de candidats d’origen immigrant el 2015 per comparació al 2011, tots els col•lectius d’origen immigrant continuen clarament infrarepresentats en la política local. Així i tot, el col•lectiu procedent de la UE-14 (anterior a l’ampliació del 2004) i el grup llatinoamericà aconsegueixen nivells més alts de representació política.
  • 4
       Per gènere, hi ha més candidates que candidats entre els col•lectius de la UE-14, llatinoamericà i romanès, encara que només les dones llatinoamericanes mantenen aquesta sobrerepresentació a l’hora de sortir electes.
  • 5
       Per partits, les confluències d’Unitat Popular que van concórrer a les eleccions del 2015 van estar les més inclusives, tant en candidats com en regidors elegits d’origen immigrant. No hi ha gaires diferències entre els dos partits principals, si bé el PSOE és una mica més inclusiu que el PP, sobretot pel que fa a regidors elegits.
Encara que la concentració demogràfica de la població immigrant sigui alta, ben pocs entren en la política local
Encara que la concentració demogràfica de la població immigrant sigui alta, ben pocs entren en la política local

Classificació

Autors

Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés , Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
Daniela Vintila , CEDEM, Universitat de Lieja

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.