La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic en la societat espanyola

Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Espanya és un dels principals països receptors d’immigració d’Europa. No obstant això, se sap ben poca cosa sobre la seva integració política. A partir de les dades del projecte «Ajuntaments plurals? La representació política dels immigrants a Espanya», aquest article mostra que ben pocs immigrants –tant si considerem els de primera generació com els seus fills– arriben a ser candidats per a les eleccions municipals a Espanya, i que encara són menys els elegits com a regidors. Els partits polítics són reticents a incloure candidats d’origen immigrant a les seves llistes electorals, encara que, en aquest sentit, alguns es mostren més oberts que altres a fer-ho. Els ajuntaments espanyols rarament reflecteixen la diversitat d’origen de la població dels seus municipis, si bé alguns col•lectius d’immigrants tenen més potencial electoral i més fàcil accés a càrrecs representatius que no pas d’altres.
Punts clau
  • 1
       La presència de població d’origen immigrant en la societat espanyola no garanteix necessàriament l’accés a la política local. Fins i tot en municipis amb una alta presència de persones d’origen immigrant, ben pocs són nomenats candidats per a les eleccions municipals.
  • 2
       Els col·lectius estrangers residents a Espanya no tenen els mateixos drets polítics a escala local. La població immigrant procedent de la UE i algunes nacionalitats de fora de la Unió (la majoria, d’Amèrica Llatina) gaudeixen del dret de vot a les eleccions municipals, encara que només els ciutadans de la UE tenen, a més a més, el dret de presentar-s’hi com a candidats. Altres col•lectius, com ara el marroquí, encara han de superar moltes barreres per accedir a càrrecs electes.
  • 3
       Malgrat el lleuger augment del nombre de candidats d’origen immigrant el 2015 per comparació al 2011, tots els col•lectius d’origen immigrant continuen clarament infrarepresentats en la política local. Així i tot, el col•lectiu procedent de la UE-14 (anterior a l’ampliació del 2004) i el grup llatinoamericà aconsegueixen nivells més alts de representació política.
  • 4
       Per gènere, hi ha més candidates que candidats entre els col•lectius de la UE-14, llatinoamericà i romanès, encara que només les dones llatinoamericanes mantenen aquesta sobrerepresentació a l’hora de sortir electes.
  • 5
       Per partits, les confluències d’Unitat Popular que van concórrer a les eleccions del 2015 van estar les més inclusives, tant en candidats com en regidors elegits d’origen immigrant. No hi ha gaires diferències entre els dos partits principals, si bé el PSOE és una mica més inclusiu que el PP, sobretot pel que fa a regidors elegits.
Encara que la concentració demogràfica de la població immigrant sigui alta, ben pocs entren en la política local
Encara que la concentració demogràfica de la població immigrant sigui alta, ben pocs entren en la política local

Classificació

Autors

Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés , Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
Daniela Vintila , CEDEM, Universitat de Lieja

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

De qui ens refiem?

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.