La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Aquest article es basa en un estudi que investiga l’impacte econòmic i laboral que l’any 2005 va tenir la regularització a Espanya de 600.000 immigrants no comunitaris que en aquell moment treballaven al país. Els resultats de l’estudi mostren que amb aquell canvi de política, adreçada exclusivament a treballadors en situació irregular, es va produir un increment de les oportunitats laborals dels immigrants i de la seva mobilitat territorial, però també va augmentar la recaptació fiscal. Amb tot, aquell procés de regularització no va provocar cap efecte crida, és a dir, que no hi va haver cap augment significatiu de l’arribada d’immigrants, i tampoc no va afectar de la mateixa manera els treballadors amb graus de qualificació i salaris diferents.
Punts clau
  • 1
       Les millores pel que fa al dret a treballar en l’economia formal que la nova normativa va suposar per als treballadors en situació d’irregularitat no es van convertir en cap efecte crida per a altres treballadors immigrants atrets per la nova situació.
  • 2
       La reforma va afavorir les condicions laborals dels immigrants i, alhora, les oportunitats que tenien de transitar cap a altres sectors de l’economia.
  • 3
       Una de les conseqüències més rellevants del canvi normatiu va ser l’augment de la recaptació fiscal.
  • 4
       La regularització va afectar de manera positiva el conjunt de l’economia, però va tenir efectes diferents en els treballadors segons el seu nivell de qualificació.

Una de les conseqüències més destacades de la regularització massiva d’immigrants va ser l’increment dels ingressos per a l’erari públic provinents dels nous impostos derivats del canvi normatiu, en particular l’impost sobre la renda (tot i que no de manera exclusiva).

Classificació

Autors

Joan Monràs , UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias , UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.