La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Aquest article es basa en un estudi que investiga l’impacte econòmic i laboral que l’any 2005 va tenir la regularització a Espanya de 600.000 immigrants no comunitaris que en aquell moment treballaven al país. Els resultats de l’estudi mostren que amb aquell canvi de política, adreçada exclusivament a treballadors en situació irregular, es va produir un increment de les oportunitats laborals dels immigrants i de la seva mobilitat territorial, però també va augmentar la recaptació fiscal. Amb tot, aquell procés de regularització no va provocar cap efecte crida, és a dir, que no hi va haver cap augment significatiu de l’arribada d’immigrants, i tampoc no va afectar de la mateixa manera els treballadors amb graus de qualificació i salaris diferents.
Punts clau
  • 1
       Les millores pel que fa al dret a treballar en l’economia formal que la nova normativa va suposar per als treballadors en situació d’irregularitat no es van convertir en cap efecte crida per a altres treballadors immigrants atrets per la nova situació.
  • 2
       La reforma va afavorir les condicions laborals dels immigrants i, alhora, les oportunitats que tenien de transitar cap a altres sectors de l’economia.
  • 3
       Una de les conseqüències més rellevants del canvi normatiu va ser l’augment de la recaptació fiscal.
  • 4
       La regularització va afectar de manera positiva el conjunt de l’economia, però va tenir efectes diferents en els treballadors segons el seu nivell de qualificació.

Una de les conseqüències més destacades de la regularització massiva d’immigrants va ser l’increment dels ingressos per a l’erari públic provinents dels nous impostos derivats del canvi normatiu, en particular l’impost sobre la renda (tot i que no de manera exclusiva).

Classificació

Autors

Joan Monràs , UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias , UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

De qui ens refiem?

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.