Vés enrere

Las rentas mínimas autonómicas en España: balance y retos de futuro Inf Renta

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona

Amb l’objectiu de fer un balanç de l’experiència dels programes autonòmics de rendes mínimes a Espanya, aquest capítol ofereix una panoràmica del context en què van sorgir, l’evolució que han tingut, els problemes de disseny i d’implementació que han sorgit, i els resultats obtinguts en funció de l’impacte sobre la pobresa. Malgrat que els programes de rendes mínimes han tingut una expansió sostinguda al llarg de trenta anys, la major part continuen sent insuficients per reduir, de manera substancial, l’elevada taxa de pobresa a Espanya, i no hi ajuda gaire el fet que hi hagi dinou programes amb regulacions i nivells de generositat molt diferents. Per això es planteja la necessitat d’una reforma del sistema de garantia de rendes que vagi cap a una autèntica renda garantida. Ja s’han començat a fer alguns passos en aquesta direcció, com ara les recents reformes de les rendes mínimes d’algunes comunitats autònomes.
Punts clau
  • 1
       Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i tenen un paper important, però encara són insuficients per tal d’aconseguir reduir, de manera substancial, la taxa de pobresa a Espanya.
  • 2
       Malgrat que les darreres reformes convergeixen pel que fa a la generositat, encara hi ha massa heterogeneïtat entre comunitats autònomes en relació amb el disseny i les quanties de les rendes mínimes.
  • 3
       La crisi i els problemes de les rendes mínimes obliguen a replantejar el model de garantia de rendes a Espanya, tot prenent com a inspiració èxits relatius com el del País Basc.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.