Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

L’abril del 2020 les autores van fer una enquesta centrada en l’ocupació i les feines de casa abans del confinament i durant aquest període a més de set mil persones a Espanya. Els resultats de l’enquesta, en els quals es basa aquest article, mostren fortes caigudes de l’ocupació, de magnituds semblants per als homes i les dones. Les dones, que ja abans del confinament eren les principals encarregades de les feines de la llar, han continuat fent-se’n càrrec en un grau considerablement més elevat, tot i el lleuger increment de la participació dels homes.
Punts clau
  • 1
       Durant el confinament hi ha hagut pèrdues d’ocupació importants, més pronunciades en treballadors sense formació universitària i en sectors no essencials i que no permeten el teletreball.
  • 2
       La taxa d’ocupació ha caigut més de 20 punts tant per als homes com per a les dones, i més de 30 punts per als treballadors sense formació universitària.
  • 3
       Abans del confinament, les dones eren les principals encarregades de fer les feines de casa a les famílies biparentals amb fills. Durant aquest període, la participació dels homes en aquestes tasques ha augmentat molt lleugerament.
  • 4
       Només s’han produït canvis significatius en una de les feines de casa, la compra: els homes s’han encarregat més que no pas les dones d’anar a comprar.
Distribució de les feines de casa durant el confinament, en percentatge
Distribució de les feines de casa durant el confinament, en percentatge

Classificació

Autores

Lídia Farré , Universitat de Barcelona i IAE-CSIC
Libertad González , Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Article

Les dones tenen menys oportunitats de ser contractades?

Un experiment sobre discriminació de gènere constata que, en igualtat de condicions, les dones tenen un 30 % menys de probabilitats que les citin per a una entrevista de feina.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

En quina mena de llars viuen les persones grans?

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.