Vés enrere

Los complementos salariales y la garantía de ingresos: posibilidades y límites Inf Renta

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos
Milagros Paniagua San Martín, AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Una de les propostes que té més protagonisme en el debat sobre com garantir una renda a tota la societat és la d’assignar alguna mena de complement als salaris. En aquest capítol, s’identifiquen les principals característiques dels complements salarials a partir de la revisió dels dissenys proposats tant en la literatura com als països on més s’han desenvolupat; es revisen diferents experiències que hi ha de complements salarials, amb una atenció especial als sistemes dels Estats Units i del Regne Unit, i es resumeix l’evidència coneguda per a Espanya, incloent-hi els intents de simulació d’aquestes polítiques que s’han portat a terme.
Punts clau
  • 1
       El principal objectiu dels complements salarials és incrementar la renda disponible dels perceptors amb la creació d’incentius per tal d’augmentar el nombre d’hores treballades.
  • 2
       Fer recaure el gruix de la protecció social en els complements salarials o desenvolupar-los sense connexió amb altres prestacions pot reduir la capacitat redistributiva del sistema.
  • 3
       Durant les dues últimes dècades, són molts els països que han establert algun tipus de complement salarial. Els anglosaxons van ser els primers a desenvolupar aquesta mena d’ingressos.
  • 4
       Les experiències de diferents països, sobretot els anglosaxons, semblen indicar que, en unes condicions determinades, aquests complements poden tenir efectes nets positius en la participació laboral i disminuir també la incidència de la pobresa.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.