Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Olga Cantó i Andrea Sobas, Universidad de Alcalá

Espanya és un dels països de la Unió Europea amb taxes de risc de pobresa infantil més altes. Les dues característiques principals del nostre sistema de prestacions i impostos són el considerable pes redistributiu de les pensions i el poc pes pressupostari de les desgravacions fiscals i les prestacions de caràcter familiar. En altres països europeus hi ha tota mena de polítiques que promouen la cohesió social i redueixen el risc de pobresa de les famílies amb menors dependents; n’és un exemple que la prestació universal per fill és vigent avui a 17 dels 28 països de la Unió Europea. Fent servir mètodes d’avaluació econòmica mesurem l’eficàcia, l’eficiència i el cost pressupostari de posar en marxa diferents polítiques públiques que podrien ajudar a promoure la cohesió social entre generacions. Els resultats apunten al fet que, per reduir el risc de pobresa infantil, seria molt eficaç millorar l’actual política fins a una quantitat d’uns 100 euros mensuals, pel cap baix, o bé implantar una prestació universal d’una quantia semblant.
Punts clau
  • 1
       El 2017 gairebé un de cada tres menors d’edat estava en risc de pobresa a Espanya, la qual cosa ens situa entre els països de la Unió Europea més afectats per aquest problema, juntament amb Romania, Bulgària, Itàlia i el Regne Unit.
  • 2
       La majoria de països amb alts nivells de pobresa infantil de la Unió Europea són també els que destinen menys recursos a prestacions públiques familiars.
  • 3
       L’augment de la pobresa infantil durant la recessió econòmica està vinculat a la manca d’una xarxa estable i potent de polítiques públiques que permetin que les famílies mantinguin uns nivells mínims d’ingressos si augmenta l’atur o la precarietat laboral.
  • 4
       Espanya té un nivell de despesa en polítiques familiars que es troba lluny de la mitjana europea i equival a menys de la meitat de la despesa que hi dediquen els països amb taxes més baixes de risc de pobresa infantil.
  • 5
       Les ajudes per fill condicionades per baixos ingressos són molt efectives per reduir la pobresa infantil, sempre que la quantia sigui alta i el llindar d’ingressos mitjà-alt.
  • 6
       Tant la millora de la política de prestació condicionada per ingressos baixos, amb una quantia d’almenys 100 euros mensuals, com la implantació d’una política universal d’una quantia semblant, serien eficaces per reduir el nombre de menors pobres, com també la intensitat de la seva pobresa. Per al mateix nivell d’eficàcia, però, la política universal tindria un cost pressupostari més alt.

Classificació

Autors

Olga Cantó i Andrea Sobas , Universidad de Alcalá

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest informe forma part de la col·lecció

Informes sobre economia redistributiva

composada per les següents publicacions:

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius dels impostos especials

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

També et pot interessar

Informe

Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Inclusió social

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Inclusió social

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

La solitud no desitjada en les persones grans

Inclusió social

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

// ]]>