null Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Luis Ayala, UNED i Equalitas
Olga Cantó, Universidad de Alcalá i Equalitas

Espanya és un dels països europeus amb nivells més alts de desigualtat d’ingressos. Aquesta caracterització no és exclusiva del període recent, però la intensitat i la durada de la passada crisi econòmica van fer que els indicadors augmentessin més que no en altres països. En l’etapa més recent de recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació, la desigualtat ha mostrat una certa resistència a la baixa, la qual cosa indica que té un important component estructural. Les explicacions més habituals han girat entorn de dos factors determinants: la singularitat del mercat de treball espanyol, amb alts nivells d’atur i una alta precarietat laboral en el context comparat, i la feblesa de la capacitat redistributiva del sistema d’impostos i prestacions socials. Qualsevol intent d’explicació de la desigualtat al nostre país implica identificar quins instruments dins d’aquest sistema d’impostos i transferències produeixen un efecte igualador de les rendes, i quins altres no.
Punts clau
  • 1
       Un dels motius principals que expliquen que Espanya tingui uns nivells tan alts de desigualtat és la menor capacitat del sistema d’impostos i prestacions per reduir les desigualtats que es produeixen en la distribució de les rendes primàries.
  • 2
       Els avanços principals a l’hora de reduir la desigualtat a Espanya van tenir lloc els anys vuitanta amb el desenvolupament de les prestacions socials i de la imposició progressiva. Durant l’última crisi, però, la desigualtat va augmentar i en la recuperació ha baixat a un ritme molt lent per comparació a la millora de l’ocupació.
  • 3
       Les pensions són l’instrument que té un efecte redistributiu més elevat, com passa en altres països de renda alta. Les prestacions per desocupació tenen més efecte sobre la distribució d’ingressos que en altres països, però el seu paper s’ha anat moderant per la caiguda de la taxa de cobertura i el fet que la modalitat assistencial hagi guanyat pes, amb menys intensitat protectora que no pas la contributiva.
  • 4
       La capacitat redistributiva de l’última xarxa de protecció econòmica –el sistema de prestació de garantia d’ingressos– és molt limitada. A diferència d’altres països, no hi ha una xarxa única sinó un mosaic molt complex de prestacions, amb llacunes de protecció i grans diferències territorials en la protecció del risc de pobresa.
  • 5
       En clar contrast amb el que passa als països europeus amb estats del benestar més sòlids, les prestacions familiars a Espanya tenen un efecte molt migrat sobre la redistribució de la renda.
  • 6
       La despesa sanitària a Espanya té un alt efecte redistributiu, ja que és la més gran de les prestacions socials en espècie. En l’última dècada, les retallades aplicades en algunes partides n’han reduït la progressivitat (per exemple, en la despesa farmacèutica).
  • 7
       L’efecte global de la despesa en educació a Espanya és redistributiu, encara que és més baix que el de la sanitat. No totes les despeses, però, són progressives, i persisteixen problemes rellevants relacionats amb les desigualtats d’origen social, com ara l’abandonament escolar prematur.
  • 8
       L’impost sobre la renda a Espanya és el segon instrument més redistributiu, després de les pensions. La seva capacitat per corregir la desigualtat ha anat minvant en el temps a causa del procés de reducció dels tipus impositius.
  • 9
       Espanya no és una excepció en la tendència que la imposició indirecta guanyi cada vegada més pes en el conjunt d’ingressos públics. L’IVA és un impost regressiu i les reformes que se n’han fet han reforçat aquest caràcter. Encara que tenen un impacte més limitat, altres impostos al consum –com ara els impostos especials– són també regressius.
  • 10
       Els impostos sobre la riquesa no contribueixen gaire a la redistribució i es troben molt limitats pels baixos nivells de compliment fiscal, algunes exempcions, desigualtats territorials i problemes d’evasió i elusió fiscal.

Classificació

Autors

Luis Ayala , UNED i Equalitas
Olga Cantó , Universidad de Alcalá i Equalitas

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

També et pot interessar

Article

Amb feina, però pobres

Amb feina, però pobres

Inclusió social

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Inclusió social

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?