Els nous cuidadors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS
Rogelio Pujol, INE
Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Les dones continuen sent qui s’encarrega amb més freqüència d’atendre un familiar dependent. No obstant això, a les cases on conviuen dues persones grans hi ha un equilibri entre homes i dones en les cures i, a més, en edats molt avançades (a partir dels 80 anys) hi ha més homes que dones responsables de les cures informals d’un familiar dependent.
Punts clau
  • 1
       Fins als 65 anys, les tasques de cura dins de la família recauen fonamentalment en les dones.
  • 2
       Amb l’edat es van escurçant les diferències de gènere en la responsabilitat de les cures i, a partir dels 80 anys, hi ha més homes com a cuidadors principals d’un familiar que no pas dones.
  • 3
       A les cases de dos membres, que és la mena de llar que ha crescut més els últims anys entre la gent gran, el fet d’atendre la parella està molt generalitzat.
  • 4
       Els canvis demogràfics i socials plantegen nous reptes per als serveis públics i les famílies. Les llars on conviuen persones grans presenten necessitats dobles: les de les persones dependents, però també les dels cuidadors.
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar

Les dones de mitjana edat són el perfil més freqüent entre les persones que s’encarreguen de les atencions informals dins de la família. En gairebé tots els grups d’edat hi ha moltes més dones que homes cuidadors, i les diferències de gènere són particularment acusades entre els 45 i els 65 anys. En aquestes edats hi ha fins a sis vegades més dones que no pas homes fent-se càrrec d’atendre un familiar dependent.

No obstant això, a partir dels 80 anys les diferències de gènere en les cures es redueixen, i és aleshores quan hi ha més homes (27.900) que dones (20.300) com a cuidador principal dins de la família.

Les noves llars

Fins fa unes dècades a Espanya era molt freqüent que la gent gran convisqués a la llar familiar amb membres de diferents generacions. Ara, la mida de les llars és cada vegada menor i la gent gran que viu en família són minoria: la major part viuen sols (el 23 %) o en parella (42 %), que és la forma de convivència que ha crescut més entre la gent gran.

Cuidar qui cuida

Més enllà de la satisfacció personal derivada d’atendre algú que s’estima, la cura de persones dependents pot tenir efectes negatius sobre el benestar dels cuidadors, perquè en pot perjudicar les relacions socials i l’estat físic i emocional. Hi ha moltes actuacions possibles de suport a cuidadors, des de les intervencions formatives per a familiars fins als programes d’orientació i suport psicològic als cuidadors. Tan necessari com estendre les xarxes formals d’atenció a la gent gran és enfortir els programes de suport a cuidadors informals.

Classificació

Autors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez , CSIC, CCHS
Rogelio Pujol , INE
Gerdt Sundström , Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos , investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percepció sobre el nivell de salut

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.