Els nous cuidadors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS
Rogelio Pujol, INE
Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Les dones continuen sent qui s’encarrega amb més freqüència d’atendre un familiar dependent. No obstant això, a les cases on conviuen dues persones grans hi ha un equilibri entre homes i dones en les cures i, a més, en edats molt avançades (a partir dels 80 anys) hi ha més homes que dones responsables de les cures informals d’un familiar dependent.
Punts clau
  • 1
       Fins als 65 anys, les tasques de cura dins de la família recauen fonamentalment en les dones.
  • 2
       Amb l’edat es van escurçant les diferències de gènere en la responsabilitat de les cures i, a partir dels 80 anys, hi ha més homes com a cuidadors principals d’un familiar que no pas dones.
  • 3
       A les cases de dos membres, que és la mena de llar que ha crescut més els últims anys entre la gent gran, el fet d’atendre la parella està molt generalitzat.
  • 4
       Els canvis demogràfics i socials plantegen nous reptes per als serveis públics i les famílies. Les llars on conviuen persones grans presenten necessitats dobles: les de les persones dependents, però també les dels cuidadors.
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar

Les dones de mitjana edat són el perfil més freqüent entre les persones que s’encarreguen de les atencions informals dins de la família. En gairebé tots els grups d’edat hi ha moltes més dones que homes cuidadors, i les diferències de gènere són particularment acusades entre els 45 i els 65 anys. En aquestes edats hi ha fins a sis vegades més dones que no pas homes fent-se càrrec d’atendre un familiar dependent.

No obstant això, a partir dels 80 anys les diferències de gènere en les cures es redueixen, i és aleshores quan hi ha més homes (27.900) que dones (20.300) com a cuidador principal dins de la família.
Les noves llars
Fins fa unes dècades a Espanya era molt freqüent que la gent gran convisqués a la llar familiar amb membres de diferents generacions. Ara, la mida de les llars és cada vegada menor i la gent gran que viu en família són minoria: la major part viuen sols (el 23 %) o en parella (42 %), que és la forma de convivència que ha crescut més entre la gent gran.
Cuidar qui cuida

Més enllà de la satisfacció personal derivada d’atendre algú que s’estima, la cura de persones dependents pot tenir efectes negatius sobre el benestar dels cuidadors, perquè en pot perjudicar les relacions socials i l’estat físic i emocional. Hi ha moltes actuacions possibles de suport a cuidadors, des de les intervencions formatives per a familiars fins als programes d’orientació i suport psicològic als cuidadors. Tan necessari com estendre les xarxes formals d’atenció a la gent gran és enfortir els programes de suport a cuidadors informals.

Amagar article complet

Classificació

Autors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS
Rogelio Pujol, INE
Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Salut

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4 % dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7 % dels casos. 

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.


També et pot interessar

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.