Els nous cuidadors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS
Rogelio Pujol, INE
Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Les dones continuen sent qui s’encarrega amb més freqüència d’atendre un familiar dependent. No obstant això, a les cases on conviuen dues persones grans hi ha un equilibri entre homes i dones en les cures i, a més, en edats molt avançades (a partir dels 80 anys) hi ha més homes que dones responsables de les cures informals d’un familiar dependent.
Punts clau
  • 1
       Fins als 65 anys, les tasques de cura dins de la família recauen fonamentalment en les dones.
  • 2
       Amb l’edat es van escurçant les diferències de gènere en la responsabilitat de les cures i, a partir dels 80 anys, hi ha més homes com a cuidadors principals d’un familiar que no pas dones.
  • 3
       A les cases de dos membres, que és la mena de llar que ha crescut més els últims anys entre la gent gran, el fet d’atendre la parella està molt generalitzat.
  • 4
       Els canvis demogràfics i socials plantegen nous reptes per als serveis públics i les famílies. Les llars on conviuen persones grans presenten necessitats dobles: les de les persones dependents, però també les dels cuidadors.
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar
Perfil dels cuidadors principals segons el tipus de llar

Les dones de mitjana edat són el perfil més freqüent entre les persones que s’encarreguen de les atencions informals dins de la família. En gairebé tots els grups d’edat hi ha moltes més dones que homes cuidadors, i les diferències de gènere són particularment acusades entre els 45 i els 65 anys. En aquestes edats hi ha fins a sis vegades més dones que no pas homes fent-se càrrec d’atendre un familiar dependent.

No obstant això, a partir dels 80 anys les diferències de gènere en les cures es redueixen, i és aleshores quan hi ha més homes (27.900) que dones (20.300) com a cuidador principal dins de la família.

Les noves llars

Fins fa unes dècades a Espanya era molt freqüent que la gent gran convisqués a la llar familiar amb membres de diferents generacions. Ara, la mida de les llars és cada vegada menor i la gent gran que viu en família són minoria: la major part viuen sols (el 23 %) o en parella (42 %), que és la forma de convivència que ha crescut més entre la gent gran.

Cuidar qui cuida

Més enllà de la satisfacció personal derivada d’atendre algú que s’estima, la cura de persones dependents pot tenir efectes negatius sobre el benestar dels cuidadors, perquè en pot perjudicar les relacions socials i l’estat físic i emocional. Hi ha moltes actuacions possibles de suport a cuidadors, des de les intervencions formatives per a familiars fins als programes d’orientació i suport psicològic als cuidadors. Tan necessari com estendre les xarxes formals d’atenció a la gent gran és enfortir els programes de suport a cuidadors informals.

Classificació

Autors

Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez , CSIC, CCHS
Rogelio Pujol , INE
Gerdt Sundström , Universitat de Jönköping
Adaptació: María Ramos , investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.