Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Cristina Borra, Universitat de Sevilla
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra
Almudena Sevilla, University College London

L’avançament planificat d’un part per motius no mèdics té conseqüències negatives per a la salut dels infants, que pesen menys en néixer i són hospitalitzats un 20% més que els no prematurs, sobretot per afeccions respiratòries.
Punts clau
  • 1
       Els darrers anys ha augmentat a molts països el nombre de parts avançats per raons no mèdiques. A Espanya la taxa de parts induïts era del 19,4% el 2010, gairebé el doble del que recomana l’Organització Mundial de la Salut, que la situa en el 10%.
  • 2
       Els nens nascuts abans d’hora per la cancel·lació del «xec nadó» van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van ser hospitalitzats un 20% més que els no prematurs, sobretot per afeccions respiratòries.
  • 3
       Al final del 2010, unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar l’ajuda de 2.500 euros (l’anomenat «xec nadó»), que es cancel•lava el 2011 . Això ha permès d’investigar l’impacte d’aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.
Nens nascuts entorn del canvi d’any
Nens nascuts entorn del canvi d’any

En el canvi d’any de 2010-2011, el moment en què acabava el «xec nadó», l’ajuda de 2.500 euros per fill nascut, hi va haver molts més parts a finals de desembre que no pas els primers dies de gener. L’estimació és que es van avançar uns 2.000 parts per motius no mèdics, que representen aproximadament el 6% de tots els naixements de gener.

Els avançaments del part van ser més freqüents en famílies amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i en províncies amb una xarxa més nodrida d’hospitals privats.

Els riscos sobre la salut infantil

Els infants nascuts prematurament per la cancel·lació del «xec nadó» van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van patir un augment considerable en les taxes d’hospitalització durant els dos primers mesos de vida (aproximadament un 20% més que els no prematurs), sobretot per malalties respiratòries. No es van apreciar, però, efectes a llarg termini en la salut d’aquests nens.

Implicacions polítiques

Com que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del «xec nadó» no hagués estat tan sobtada, sinó que s’hagués fet, per exemple, una reducció progressiva de l’ajuda al llarg de diversos mesos. D’altra banda, tant les famílies com els metges han de saber que la decisió d’avançar un part per motius no mèdics no és neutral des de la perspectiva de la salut.

 

Classificació

Autores

Cristina Borra , Universitat de Sevilla
Libertad González , Universitat Pompeu Fabra
Almudena Sevilla , University College London

Etiquetes

Temàtiques

També et pot interessar

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Ciència

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.