Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Cristina Borra, Universitat de Sevilla
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra
Almudena Sevilla, University College London

L’avançament planificat d’un part per motius no mèdics té conseqüències negatives per a la salut dels infants, que pesen menys en néixer i són hospitalitzats un 20% més que els no prematurs, sobretot per afeccions respiratòries.
Punts clau
  • 1
       Els darrers anys ha augmentat a molts països el nombre de parts avançats per raons no mèdiques. A Espanya la taxa de parts induïts era del 19,4% el 2010, gairebé el doble del que recomana l’Organització Mundial de la Salut, que la situa en el 10%.
  • 2
       Els nens nascuts abans d’hora per la cancel·lació del «xec nadó» van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van ser hospitalitzats un 20% més que els no prematurs, sobretot per afeccions respiratòries.
  • 3
       Al final del 2010, unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar l’ajuda de 2.500 euros (l’anomenat «xec nadó»), que es cancel•lava el 2011 . Això ha permès d’investigar l’impacte d’aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.
Nens nascuts entorn del canvi d’any
Nens nascuts entorn del canvi d’any

En el canvi d’any de 2010-2011, el moment en què acabava el «xec nadó», l’ajuda de 2.500 euros per fill nascut, hi va haver molts més parts a finals de desembre que no pas els primers dies de gener. L’estimació és que es van avançar uns 2.000 parts per motius no mèdics, que representen aproximadament el 6% de tots els naixements de gener.

Els avançaments del part van ser més freqüents en famílies amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i en províncies amb una xarxa més nodrida d’hospitals privats.

Els riscos sobre la salut infantil

Els infants nascuts prematurament per la cancel·lació del «xec nadó» van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van patir un augment considerable en les taxes d’hospitalització durant els dos primers mesos de vida (aproximadament un 20% més que els no prematurs), sobretot per malalties respiratòries. No es van apreciar, però, efectes a llarg termini en la salut d’aquests nens.

Implicacions polítiques

Com que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del «xec nadó» no hagués estat tan sobtada, sinó que s’hagués fet, per exemple, una reducció progressiva de l’ajuda al llarg de diversos mesos. D’altra banda, tant les famílies com els metges han de saber que la decisió d’avançar un part per motius no mèdics no és neutral des de la perspectiva de la salut.

 

Amagar article complet

Classificació

Autores

Cristina Borra, Universitat de Sevilla
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra
Almudena Sevilla, University College London

Etiquetes

Temàtiques


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.