Per entendre l’impacte de les transferències socials en la pobresa infantil és important tenir en compte tant el total de la despesa feta com la distribució d’aquesta despesa (que pot ser destinada a diverses àrees: la infància, la jubilació, l’atur, la supervivència, l’exclusió social, etc.) i el seu caràcter més o menys condicionat al nivell de renda dels receptors.
A Espanya, la despesa total en transferències en metàl·lic (atur, jubilació, supervivència, malaltia, invalidesa, ajudes a l’estudi, ajudes per família i fills, exclusió social, ajuda per a l’habitatge) es va situar el 2016 per sota de la mitjana europea: 1,3 punts percentuals menys (gràfic 2); així i tot, la fractura respecte a la UE ha minvat des del 2008, sobretot gràcies a l’increment en la despesa en prestacions i subsidis per desocupació.
Espanya i Portugal, tots dos amb una despesa en matèria de família i infància molt inferior a la mitjana europea, són dos dels països europeus que menys redueixen la taxa de risc de pobresa infantil mitjançant les transferències (gràfic 3). Aquestes reduccions van ser més grans el 2012 que no pas el 2016, la qual cosa reflecteix l’especial importància de l’efecte esmorteïdor de les transferències durant la greu recessió experimentada per tots dos països.
Els països europeus que més redueixen el risc de pobresa infantil gràcies a les transferències socials són Àustria, Dinamarca, Suècia i Alemanya. A diferència d’Espanya i Portugal, es tracta de països amb nivells elevats de despesa social i amb sistemes de protecció a la infància basats en transferències universals. Aquesta mena de transferències, com la prestació per fill de Suècia, són un dret subjectiu de tota la població pel fet de tenir un fill o menor a càrrec i se n’és beneficiari independentment de la renda individual o familiar. En general, les quantitats d’aquests sistemes universals solen ser més generoses que les dels condicionats a la renda i, com que se’n beneficia una població més àmplia, atreuen un suport social considerable i, per tant, presenten menys risc de patir retallades en èpoques d’austeritat.


En tot cas, la despesa d’Espanya i Portugal en matèria de família i infància és molt inferior a la mitjana europea. Malgrat un lleuger repunt després dels pitjors anys de la crisi, a Portugal la inversió en aquest capítol representa el 0,8% del PIB, amb prou feines la meitat de la inversió mitjana europea. Pel que fa a Espanya, la inversió en aquest capítol és encara més baixa: entorn del 0,5% del PIB, el percentatge més baix de la Unió Europea.