Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Ignacio Aznar Lou, Parc Sanitari Sant Joan de Déu
María Rubio Valera, Parc Sanitari Sant Joan de Déu

El fet de no iniciar els tractaments prescrits pels metges d’atenció primària té un impacte econòmic, només a Catalunya, de fins a 44,5 milions d’euros l’any. En un estudi sobre 1,6 milions de pacients i 2,9 milions de receptes, es va observar que el 17,6% dels medicaments receptats per primera vegada no es va arribar a recollir mai. Segons els resultats, els pacients que no inicien el tractament fan una despesa més baixa en medicaments, però el seu impacte econòmic en la societat és més gran a causa de l’increment de la durada de les baixes laborals i l’augment de l’ús dels serveis sanitaris d’urgència.
Punts clau
  • 1
       L’estudi demostra que la no-iniciació és més freqüent en homes joves, en persones originàries d’Amèrica i en les que afronten un tractament simptomàtic o agut.
  • 2
       Una de cada cinc prescripcions d’analgèsics no es recull. En fàrmacs per a la hipertensió o la insuficiència cardíaca, que els pacients consideren que són patologies severes, el percentatge es redueix considerablement.
  • 3
       Les dades més alarmants les trobem en els medicaments per al tractament de malalties cròniques, com la diabetis o la depressió. Una de cada deu prescripcions d’insulina o antidepressius no s’arriba a retirar mai de la farmàcia.
  • 4
       La decisió del pacient també depèn, en gran mesura, de la relació amb el seu metge de família i de la confiança que hi té. El fet d’haver estat visitat per un doctor que no és el seu metge habitual o en un centre de salut que forma metges residents fa augmentar les possibilitats que el pacient no iniciï el tractament.
Quant costen al sistema públic de salut els tractaments que no s’arriben a iniciar? De mitjana, 165 euros per pacient
Quant costen al sistema públic de salut els tractaments que no s’arriben a iniciar? De mitjana, 165 euros per pacient

Segons els resultats, els pacients que no inicien el tractament estalvien en medicaments, van menys al centre de salut i es fan menys proves mèdiques, i en aquest sentit generen una despesa sanitària inferior. Però l’impacte econòmic total acaba sent més elevat a causa, per exemple, de l’augment de la durada de les baixes laborals (una diferència mitjana de 2,5 dies) i de les visites domiciliàries. Aquestes dades també indiquen un empitjorament de l’estat de salut del pacient, cosa que, en última instància, pot donar lloc a tractaments més llargs que, probablement, acabaran consumint més recursos mèdics i requerint més dies de baixa laboral.

No s’ha pogut avaluar l’impacte en el cas de les malalties cròniques com la hipertensió, ja que les complicacions en aquest tipus de malalties no es manifesten fins que ha transcorregut un període més llarg, d’entre cinc i deu anys. És per això que, a l’hora de fer una estimació de l’impacte en els costos de la no-iniciació dels tractaments crònics, no s’observen diferències.

L’impacte probablement és més elevat
A les pèrdues econòmiques del sistema sanitari per l’ús de serveis més cars s’hi han de sumar les despeses relacionades amb la incapacitat laboral, a càrrec de les empreses, les mútues i la Seguretat Social, entre altres. Aquest estudi no ha pogut valorar l’ús dels serveis hospitalaris, com ara ingressos, tractaments i visites a urgències. Si es tinguessin en compte aquestes dades, el cost econòmic de la decisió dels pacients de no iniciar el tractament podria ser fins i tot més elevat. L’impacte calculat també podria ser més elevat si es disposés de dades sobre l’efecte de la no-iniciació del tractament en la població sense contracte laboral, com molts autònoms, i en la població amb una activitat sense ànim de lucre, com els estudiants o els jubilats.
Amagar article complet

Classificació

Autors

Ignacio Aznar Lou, Parc Sanitari Sant Joan de Déu
María Rubio Valera, Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Etiquetes

Temàtiques


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Avança la ciència a cop de funerals?

Avança la ciència a cop de funerals?

Ciència

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.