Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

Els països del nord d’Europa són els que acusen menys el conflicte família-feina; els mediterranis i els de l’est, els que l’acusen més

Andrea Ollo López, Universitat Pública de Navarra
Salomé Goñi Legaz, Universitat Pública de Navarra

La incorporació, cada cop més generalitzada, de la dona al mercat laboral ha motivat l’aparició de nous models familiars, cosa que, al seu torn, ha ocasionat tensions en la relació entre família i feina. Les dades recopilades en aquest estudi demostren que el conflicte família-feina és elevat a tots els països europeus, sobretot als del Mediterrani i als de l’Europa de l’Est, i conclouen que, a Europa, el conflicte família-feina sol ser més acusat en les dones que en els homes.
Punts clau
  • 1
       A Espanya, l’ocupació femenina va passar de representar el 40,77% del total el 2006 al 45,46% el 2017. Les parelles en què el marit és l’únic que aporta ingressos a la llar, ja en minoria, conviuen amb els models de parelles amb ingressos dobles i amb les llars unipersonals. Els canvis demogràfics i econòmics han provocat tensions noves en la relació entre feina i família.
  • 2
       Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos són els països europeus en què el conflicte família-feina és menys accentuat. A l’extrem oposat hi ha Grècia, Hongria i Espanya. Pel que sembla, aquestes diferències entre territoris estan vinculades al grau de desenvolupament de l’estat del benestar.
  • 3
       «La V Enquesta europea de condicions laborals» posa de manifest que a gairebé tots els països europeus, excepte a Àustria, França i Espanya, les dones tenen més problemes que els homes per conciliar la vida familiar i la laboral, sobretot a Portugal i Grècia.
  • 4
       Les polítiques empresarials de suport familiar (ajudes per a guarderies o per a l’ensenyament) acostumen a ser més valorades pels homes, mentre que les dones es mostren especialment satisfetes amb els permisos parentals addicionals (complementaris als que estableix la llei).
  • 5
       Els treballadors que s’acullen a les polítiques de flexibilització dels horaris laborals no són els que més necessiten conciliar, sinó els empleats més valuosos per a l’empresa.
Com es viu a Europa el conflicte família-feina? Grau de conflicte família-feina als països d’Europa, per gènere (en què 1 és “no hi ha mai conflicte” i 5 és “sempre hi ha conflicte”)
Com es viu a Europa el conflicte família-feina? Grau de conflicte família-feina als països d’Europa, per gènere (en què 1 és “no hi ha mai conflicte” i 5 és “sempre hi ha conflicte”)

Hi ha factors culturals que també condicionen la conciliació familiar i laboral. Un d’aquests és l’aversió a la incertesa, que en alguns països s’intenta corregir mitjançant la regulació: per exemple, amb la implementació de permisos parentals, l’aprovació de lleis de protecció de la família o la creació de guarderies. Una altra variable cultural que caldria tenir en compte és el suport social, que es materialitza en ajudes ofertes per l’empresa o per l’entorn familiar. En aquest sentit, hi ha països que intenten premiar les persones que duen a terme aquestes accions de manera desinteressada.

Algunes recomanacions per afavorir la conciliació entre la vida familiar i la professional són les següents: 
 

  1. Als països amb més tendència a la regulació, caldria facilitar al màxim la separació entre l’esfera privada i l’esfera laboral dels ciutadans. 

  2. A les societats que tendeixen a recompensar les accions generoses i solidàries, s’haurien d’oferir mesures de suport que ajudin a complir les obligacions laborals i personals.

  3. Convé que les empreses que adoptin pràctiques que afavoreixen la conciliació de la vida familiar i la laboral ho facin adaptant-les a la cultura del país i al perfil dels seus professionals.

  4. Les polítiques corporatives de conciliació han de respondre a les necessitats reals dels empleats, cosa que incrementarà el seu benestar i, per consegüent, els beneficis empresarials.

Classificació

Autores

Andrea Ollo López , Universitat Pública de Navarra
Salomé Goñi Legaz , Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.