Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

Els països del nord d’Europa són els que acusen menys el conflicte família-feina; els mediterranis i els de l’est, els que l’acusen més

Andrea Ollo López, Universitat Pública de Navarra
Salomé Goñi Legaz, Universitat Pública de Navarra

La incorporació, cada cop més generalitzada, de la dona al mercat laboral ha motivat l’aparició de nous models familiars, cosa que, al seu torn, ha ocasionat tensions en la relació entre família i feina. Les dades recopilades en aquest estudi demostren que el conflicte família-feina és elevat a tots els països europeus, sobretot als del Mediterrani i als de l’Europa de l’Est, i conclouen que, a Europa, el conflicte família-feina sol ser més acusat en les dones que en els homes.
Punts clau
  • 1
       A Espanya, l’ocupació femenina va passar de representar el 40,77% del total el 2006 al 45,46% el 2017. Les parelles en què el marit és l’únic que aporta ingressos a la llar, ja en minoria, conviuen amb els models de parelles amb ingressos dobles i amb les llars unipersonals. Els canvis demogràfics i econòmics han provocat tensions noves en la relació entre feina i família.
  • 2
       Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos són els països europeus en què el conflicte família-feina és menys accentuat. A l’extrem oposat hi ha Grècia, Hongria i Espanya. Pel que sembla, aquestes diferències entre territoris estan vinculades al grau de desenvolupament de l’estat del benestar.
  • 3
       «La V Enquesta europea de condicions laborals» posa de manifest que a gairebé tots els països europeus, excepte a Àustria, França i Espanya, les dones tenen més problemes que els homes per conciliar la vida familiar i la laboral, sobretot a Portugal i Grècia.
  • 4
       Les polítiques empresarials de suport familiar (ajudes per a guarderies o per a l’ensenyament) acostumen a ser més valorades pels homes, mentre que les dones es mostren especialment satisfetes amb els permisos parentals addicionals (complementaris als que estableix la llei).
  • 5
       Els treballadors que s’acullen a les polítiques de flexibilització dels horaris laborals no són els que més necessiten conciliar, sinó els empleats més valuosos per a l’empresa.
Com es viu a Europa el conflicte família-feina? Grau de conflicte família-feina als països d’Europa, per gènere (en què 1 és “no hi ha mai conflicte” i 5 és “sempre hi ha conflicte”)
Com es viu a Europa el conflicte família-feina? Grau de conflicte família-feina als països d’Europa, per gènere (en què 1 és “no hi ha mai conflicte” i 5 és “sempre hi ha conflicte”)

Hi ha factors culturals que també condicionen la conciliació familiar i laboral. Un d’aquests és l’aversió a la incertesa, que en alguns països s’intenta corregir mitjançant la regulació: per exemple, amb la implementació de permisos parentals, l’aprovació de lleis de protecció de la família o la creació de guarderies. Una altra variable cultural que caldria tenir en compte és el suport social, que es materialitza en ajudes ofertes per l’empresa o per l’entorn familiar. En aquest sentit, hi ha països que intenten premiar les persones que duen a terme aquestes accions de manera desinteressada.

Algunes recomanacions per afavorir la conciliació entre la vida familiar i la professional són les següents: 
 

  1. Als països amb més tendència a la regulació, caldria facilitar al màxim la separació entre l’esfera privada i l’esfera laboral dels ciutadans. 

  2. A les societats que tendeixen a recompensar les accions generoses i solidàries, s’haurien d’oferir mesures de suport que ajudin a complir les obligacions laborals i personals.

  3. Convé que les empreses que adoptin pràctiques que afavoreixen la conciliació de la vida familiar i la laboral ho facin adaptant-les a la cultura del país i al perfil dels seus professionals.

  4. Les polítiques corporatives de conciliació han de respondre a les necessitats reals dels empleats, cosa que incrementarà el seu benestar i, per consegüent, els beneficis empresarials.

Amagar article complet

Classificació

Autores

Andrea Ollo López, Universitat Pública de Navarra
Salomé Goñi Legaz, Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Infodada

Dificultats de les famílies relacionades amb l'habitatge

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

Infodada

En quina mena de llars viuen les persones grans?

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.

Infodada

Joves i relacions familiars

Com ha canviat la situació econòmica dels joves que viuen amb els pares entre els anys 2005 i 2015? Els homes joves abandonen la llar dels pares gairebé dos anys més tard que les dones.


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

Habitatge: dret o mercat?

Inclusió Social

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.