Els factors que expliquen que una dona visqui sola a edats avançades són diversos: la situació econòmica, l’estat de salut, el lloc on viu, el nivell educatiu, si és estrangera o no, si té parella, si té fills... Encara que tots poden influir en una certa mesura en la probabilitat de viure soles a edats avançades, el factor més rellevant és si ha tingut fills o no. Concretament, entre les dones grans que no han tingut fills, el 2011 el 38,3% vivien soles, mentre que entre les que sí que havien tingut fills la xifra era prou més baixa, del 26,4%. Aquesta diferència entre les que han tingut fills i les que no n’han tingut és considerable. Però no tan sols importa el fet d’haver-ne tingut o no, sinó quants n’han tingut. Com podíem esperar, la probabilitat de viure sola a edats avançades és més baixa com més alt és el nombre de fills.

La clara relació que observem entre el fet de viure soles a edats avançades i l’historial de fecunditat és una associació forta i significativa en termes estadístics. És a dir, és una relació que es manté fins i tot quan, en anàlisis més sofisticades, s’hi incorpora el possible efecte que puguin tenir altres característiques demogràfiques i socials que també hi influeixen, com ara l’edat (no és pas el mateix tenir 65 anys que 100), el nivell educatiu, el lloc de residència, l’estatus migratori, el règim de propietat de l’habitatge o l’estat civil actual.
Podríem pensar que, a més a més del nombre de fills, l’estat civil de les dones grans és un factor molt rellevant per comprendre aquest fenomen. De fet, com és fàcil d’imaginar, són ben poques les dones grans que estan actualment casades i que viuen soles (no arriben al 2%), mentre que entre les vídues la xifra ultrapassa el 50%. Altrament dit, és molt més probable que una dona gran visqui sola si és soltera o vídua que no pas si és casada i la parella encara viu, perquè en aquest darrer cas la immensa majoria viuen amb el marit i/o amb altres familiars.
Tot i que l’estat civil és determinant, el nombre de fills continua sent un factor rellevant per explicar la probabilitat de viure soles a edats avançades. I és que, independentment de l’estat civil, les dones amb fills tenen una probabilitat més baixa de viure soles a edats avançades per comparació a les que no han tingut fills. Per exemple, sabem que en termes generals el 53% de les dones grans vídues viuen soles, però dins aquest grup són moltes més les que viuen soles si no han tingut fills (el 66% de les vídues) per comparació amb les que sí que n’han tingut (el 52%). I passa el mateix amb els altres estats civils. És a dir, tant entre les solteres com entre les casades, les separades, les divorciades o les vídues, és més probable que visquin soles a edats avançades si no han tingut fills.
Aquesta regularitat que trobem entre el nombre de fills i la forma de convivència a edats avançades és força intuïtiva i fàcil d’entendre. Com més fills s’han tingut, més probable és viure acompanyada en la vellesa perquè en termes generals a les famílies grans s’estableixen més vincles familiars que a les petites. Cal tenir en compte, però, que si bé el nombre de fills és un factor molt important que fa minvar la probabilitat de viure sola, no és del tot determinant perquè sigui així. De fet, les dades també permeten una lectura alternativa: els fills tendeixen a esmorteir la probabilitat de viure sola, però hi ha força dones grans que, tot i haver tingut fills, viuen soles (26,4%), i, a la inversa, n’hi ha moltes més que no han tingut fills i que viuen acompanyades (61,7%).

Ens podem plantejar, doncs, que en el fenomen de viure sense companyia a edats avançades es combinen elements que tenen a veure amb decisions individuals, però també amb impediments o restriccions més estructurals. Amb les dades del cens és impossible distingir si un comportament (en aquest cas, viure sola) és voluntari o involuntari. Tanmateix, tot apunta a una certa simultaneïtat dels factors: d’una banda, l’autonomia personal és cada vegada més un valor a l’alça, també per a les persones grans; de l’altra, es donen les condicions objectives per a fer-ho, perquè ara la gent gran té més recursos socials i econòmics per viure sola que en el passat.