Les dones viuen més anys, però no sempre amb bona salut i felicitat

Aïda Solé-Auró, Universitat Pompeu Fabra

L’estudi mostra la relació entre l’esperança de vida, la salut i la satisfacció amb la vida per a homes i dones en diversos països europeus. Per a estudiar la qualitat de vida d’una població, cal combinar l’ús de mesures de salut objectives (com ara la mortalitat) i subjectives (com ara la percepció de felicitat). Les dones a Europa viuen més anys que els homes, però amb nivells de salut i de felicitat pitjors.
Punts clau
  • 1
       A Espanya es calcula que a les dones de 50 anys els resta un 56% de temps de vida amb bona salut, mentre que aquest valor en els homes és del 63%.
  • 2
       A diversos països europeus s’observa que l’avantatge femení en longevitat no va acompanyat necessàriament d’una felicitat més gran.
  • 3
       Per comparació als homes, les dones europees viuen més anys, però amb un estat de salut pitjor i també amb menys felicitat.
Esperança de vida, esperança de vida amb bona salut i esperança de vida amb alts nivells de felicitat
Esperança de vida, esperança de vida amb bona salut i esperança de vida amb alts nivells de felicitat

El gràfic presenta l’esperança de vida total, l’esperança de vida amb bona salut i els anys de vida amb alts nivells de felicitat als 50 anys per a homes i dones. A part d’observar una supervivència més elevada de les dones en tots els casos, trobem que els països que tenen més esperança de vida no són aquells que viuen més anys amb felicitat. De fet, el nombre d’anys amb felicitat varia substancialment entre països i és revelador saber com es viuen aquests anys de vida addicionals pel que fa a la felicitat. En el cas de les dones espanyoles o franceses, observem que, tot i tenir una de les esperances de vida més altes, la proporció d’anys feliços és inferior a la resta de països. En canvi, els homes suecs tenen una esperança de vida de les més elevades, i una gran part d’aquests anys els viuen amb un alt nivell de felicitat.Les diferències en salut i felicitat no estan estretament relacionades amb les seves respectives esperances de vida.

Classificaci�

Autora

Aïda Solé-Auró , Universitat Pompeu Fabra

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Article

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Per al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

Tamb� et pot interessar

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Inclusió Social Ciència

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.