La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Quines perspectives laborals hi ha per a després de la crisi?

Josep Lladós, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Punts clau
  • 1
       L’economia espanyola no ha aprofitat la reactivació econòmica per transformar l’estructura ocupacional i crear majoritàriament llocs de treball que requereixin habilitats més complexes i sofisticades
  • 2
       La sortida de la crisi ha implicat una polarització creixent en la probabilitat d’accés a la feina segons el nivell educatiu assolit: les persones amb nivells d’estudis escassos o intermedis tenen menys presència entre la població ocupada
  • 3
       Encara que les feines rutinàries són preponderants en l’economia espanyola, la necessitat de destresa manual, la contenció salarial i l’absència d’estandardització en determinades tasques protegeixen aquests llocs de treball, si més no temporalment, de ser substituïts per la tecnologia
Estructura del mercal laboral a Espanya
Estructura del mercal laboral a Espanya

El mercat laboral a Espanya presenta algunes especificitats que han aflorat amb intensitat durant la reactivació econòmica dels últims quatre anys. La nova ocupació generada ha consolidat una polarització creixent de l’ocupació segons els nivells educatius: mentre que augmenten substantivament les feines i els perfils professionals més qualificats, al mateix temps experimenten un creixement notable els tipus d’ocupació que impliquen tasques rutinàries i baixa qualificació. Aquest últim tipus d’ocupació, a més a més, ha estat dominant entre els nous llocs de treball creats els darrers anys.

Classificació

Autor

Josep Lladós , Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.