Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Aina Gallego, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals

L’automatització creixent de moltes tasques afecta sobretot les feines menys qualificades, però també les de qualificacions intermèdies, com ara les ocupacions administratives. L’evidència disponible suggereix que a Espanya són moltes les feines que en resultaran afectades. Aquest risc no es distribueix homogèniament entre la població: l’impacte serà més gran entre els treballadors amb nivells d’educació més baixos i els que actualment estan desocupats. Els treballadors desplaçats per les màquines es veuran obligats a adquirir noves habilitats, però a molts això els pot resultar difícil i no tots hi reeixiran.
Punts clau
  • 1
       Espanya té un risc de computerització per damunt de 0,50. Això vol dir que prop de la meitat de tasques que avui fan els humans d’aquí a uns anys les faran les màquines. Aquest risc no està distribuït homogèniament entre la població ni entre les ocupacions.
  • 2
       El grup que té més risc és el dels administratius, que seran fàcils de substituir per capital tecnològic. Altres categories com ara els treballadors en serveis i vendes, els operadors o els treballadors no qualificats presenten nivells de risc intermedi.
  • 3
       En els pròxims anys, més de la meitat de les tasques que es fan en les ocupacions «tècniques» les faran les màquines. Aquest grup inclou professions com ara operadors especialitzats, enginyers tècnics o inspectors, que tenen nivells de formació intermedis i fan algunes tasques rutinàries.
  • 4
       Les ocupacions directives i les «professionals» (una categoria que inclou metges, químics, professors o informàtics) són les que presenten menys risc que les tasques típiques que duen a terme puguin ser fetes per les màquines.
Risc de computerització
Risc de computerització

El risc de computerització és la probabilitat que determinades tasques que actualment fan les persones passin a ser fetes per màquines (robots, ordinadors, intel·ligències artificials...). Afecta tant els homes com les dones, però destaca la gran diferència que hi ha segons el nivell educatiu. Com mostra el gràfic, aproximadament el 30% de les tasques que avui fan les persones amb educació universitària estan en risc, però en el cas dels que només tenen educació primària aquest percentatge arriba al 70%. També destaquen les diferències segons el nivell d’ingressos: les professions més ben pagades actualment són les més protegides davant el risc que les facin les màquines. Pel que fa a la situació laboral, les persones que estan a l’atur o estudiant (després d’haver tingut una feina) es troben en una posició més vulnerable que no pas les que estan treballant actualment.

Implicació política i risc de computerització
  • Els ciutadans amb feines que presenten més risc de computerització són els que estan menys implicats políticament. Per tant, és previsible que la resposta política a aquesta situació no reculli els seus punts de vista.
  • Els ciutadans que no han participat en cap activitat política a banda de votar a les eleccions tenen feines amb un risc de computerització més alt que els altres.
  • Les persones que no tenen gens d’interès per la política tenen un risc molt més gran.
  • Els ciutadans de dretes tenen feines amb menys risc de computerització que els altres.
  • Els ciutadans contraris a redistribuir els ingressos presenten un risc de computerització més reduït que els qui es mostren favorables a aquesta redistribució.
Amagar article complet

Classificació

Autora

Aina Gallego, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.