Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Els costos ocults de la flexibilitat laboral

Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED
M. José González, UPF

A les promocions i ascensos a llocs de responsabilitat, les dones amb fills no pateixen directament cap penalització. Sí que en pateixen, en canvi, els treballadors –tant homes com dones– que opten per flexibilitzar la jornada laboral amb una reducció horària o bé el teletreball. Hi ha, doncs, una penalització indirecta. Si les mares acostumen a obtenir menys ascensos és perquè són les que fan més ús de les mesures de flexibilitat amb relació als horaris de la feina i les condicions de treball.
Punts clau
  • 1
       Contràriament a allò que podríem pensar, a l’hora d’aconseguir una promoció a la feina, en igualtat de condicions laborals, les treballadores amb fills obtenen puntuacions més elevades que no pas els homes sense fills. Això s’explica per la percepció existent que el seu grau de competència és més elevat.
  • 2
       Els candidats (homes o dones) que teletreballen dos dies per setmana reben valoracions més baixes de cara a ascendir a la feina que no pas els que treballen cada dia des de l’oficina de manera presencial.
  • 3
       Els treballadors que tenen una reducció de jornada d’una hora diària estan més mal posicionats a l’hora d’obtenir una promoció a la feina que no pas els que fan la jornada habitual de 40 hores setmanals o bé tenen la jornada laboral ampliada de 45 hores.
  • 4
       Aquest estudi analitza els ascensos o promocions a llocs de treball intermedis amb responsabilitats de supervisió (no a llocs directius) en empreses espanyoles mitjanes i grans.
  • 5
       S’ha emprat una metodologia experimental per evitar els biaixos de desitjabilitat social.
La flexibilitat laboral incideix en les promocions laborals
La flexibilitat laboral incideix en les promocions laborals

En el cas d’igualtat d’aptituds, a les valoracions emprades per a les promocions laborals penalitza més el fet de tenir una reducció de jornada, que no pas ser dona o tenir fills. El fet de ser dona o tenir fills, doncs, no provoca cap penalització ni cap reducció de les probabilitats d’aconseguir ascensos laborals per se. Amb tot, sí que hi ha una penalització indirecta: una de les raons per les quals les mares obtenen menys ascensos és perquè són les treballadores que opten més per flexibilitzar els horaris i les condicions laborals.

Classificació

Autors

Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero , UNED
M. José González , UPF

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.