Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Els costos ocults de la flexibilitat laboral

Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED
M. José González, UPF

A les promocions i ascensos a llocs de responsabilitat, les dones amb fills no pateixen directament cap penalització. Sí que en pateixen, en canvi, els treballadors –tant homes com dones– que opten per flexibilitzar la jornada laboral amb una reducció horària o bé el teletreball. Hi ha, doncs, una penalització indirecta. Si les mares acostumen a obtenir menys ascensos és perquè són les que fan més ús de les mesures de flexibilitat amb relació als horaris de la feina i les condicions de treball.
Punts clau
  • 1
       Contràriament a allò que podríem pensar, a l’hora d’aconseguir una promoció a la feina, en igualtat de condicions laborals, les treballadores amb fills obtenen puntuacions més elevades que no pas els homes sense fills. Això s’explica per la percepció existent que el seu grau de competència és més elevat.
  • 2
       Els candidats (homes o dones) que teletreballen dos dies per setmana reben valoracions més baixes de cara a ascendir a la feina que no pas els que treballen cada dia des de l’oficina de manera presencial.
  • 3
       Els treballadors que tenen una reducció de jornada d’una hora diària estan més mal posicionats a l’hora d’obtenir una promoció a la feina que no pas els que fan la jornada habitual de 40 hores setmanals o bé tenen la jornada laboral ampliada de 45 hores.
  • 4
       Aquest estudi analitza els ascensos o promocions a llocs de treball intermedis amb responsabilitats de supervisió (no a llocs directius) en empreses espanyoles mitjanes i grans.
  • 5
       S’ha emprat una metodologia experimental per evitar els biaixos de desitjabilitat social.
La flexibilitat laboral incideix en les promocions laborals
La flexibilitat laboral incideix en les promocions laborals

En el cas d’igualtat d’aptituds, a les valoracions emprades per a les promocions laborals penalitza més el fet de tenir una reducció de jornada, que no pas ser dona o tenir fills. El fet de ser dona o tenir fills, doncs, no provoca cap penalització ni cap reducció de les probabilitats d’aconseguir ascensos laborals per se. Amb tot, sí que hi ha una penalització indirecta: una de les raons per les quals les mares obtenen menys ascensos és perquè són les treballadores que opten més per flexibilitzar els horaris i les condicions laborals.

Classificació

Autors

Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero , UNED
M. José González , UPF

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.