Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

La desigualtat en el repartiment de la riquesa augmenta a tot el món, i Espanya no n’és cap excepció. La riquesa es refereix al valor total dels actius d’una llar menys el valor total dels deutes. És probable que l’augment de la desigualtat en la riquesa tingui repercussions més greus per al benestar a Espanya que no pas a altres països. L’elevat índex de desocupació, els sous relativament baixos i les limitacions en la seguretat social fan que la riquesa o el patrimoni esdevingui un recurs essencial per a la supervivència econòmica de moltes llars del país. Mentre que fa un parell de dècades la proporció de llars de baixos ingressos amb un cert patrimoni era relativament alta, aquest percentatge ha minvat considerablement amb el pas del temps. Les polítiques adreçades a combatre la desigualtat econòmica hauran de tenir en compte com compensar la deterioració de la riquesa entre la població econòmicament més feble.
Punts clau
  • 1
       La proporció de la riquesa que té el 10% més ric de les llars espanyoles va augmentar del 43% al 54% del total entre el 2002 i el 2017.
  • 2
       La proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9% en el mateix període.
  • 3
       En particular, els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats.
  • 4
       Entre els individus de llars de baixos ingressos, només el 42% disposaven d’un mínim de 1.000 euros per fer pagaments el 2017, per comparació al 54% del 2002.
  • 5
       A Espanya, on sovint és necessari recórrer al patrimoni per compensar la pèrdua d’ingressos, és probable que aquesta tendència condueixi a situacions de privació econòmica severa.

Les llars sovint recorren al seu patrimoni quan han d’afrontar circumstàncies que impliquen costos inesperats o la pèrdua d’ingressos. Les llars de baixos ingressos són més propenses a experimentar aquestes situacions, com ara la desocupació o la malaltia d’algun dels seus membres. El patrimoni de què disposin les llars d’ingressos baixos, doncs, és un determinant important de l’experiència de privació econòmica en la societat. El gràfic 1 mostra que el patrimoni primer va augmentar i després va recular en els diversos grups d’ingressos, de manera que el 2017 les llars de baixos ingressos eren menys riques que el 2002. L’article mostra que el 2017 una proporció més elevada d’individus que viuen en llars de baixos ingressos no disposaven de patrimoni o bé estaven endeutats. Els autors investiguen aquesta tendència i analitzen les greus conseqüències que això podria tenir per al benestar econòmic de les llars a Espanya.

Classificació

Autor

Diederik Boertien , Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.