Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Una combinació de factors personals i circumstancials determinen la predisposició dels ciutadans a l’evasió fiscal

Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto
Hermann Dülmer, Universität zu Köln
Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

La decisió personal de complir amb el pagament d’impostos va més enllà de l’estricte càlcul racional dels riscos i beneficis que implica l’evasió fiscal. Diversos factors de caràcter circumstancial i individual entren en joc per dissenyar la complexa equació que explica el grau de compliment de les obligacions fiscals a Espanya. A part de la magnitud de les taxes i de les sancions, els ciutadans també tenen en compte si els altres també compleixen amb aquest pagament i si l’estat satisfà el contracte implícit en la recaptació d’impostos. A més a més, els valors morals, l’edat i el nivell de formació destaquen entre els factors personals que també hi intervenen. Com més jove o menys formada és una persona, més predisposició es detecta a l’evasió fiscal.
Punts clau
  • 1
       Els ciutadans no només compleixen amb les seves obligacions fiscals basant-se en l’import de les taxes i el càlcul de costos i beneficis de pagar-les o no.
  • 2
       La població és més propensa a evadir si percep que és una pràctica generalitzada perquè l’estat és ineficient a l’hora de garantir el compliment fiscal.
  • 3
       La percepció de corrupció al país i que l’estat no actua per corregir les desigualtats són factors que fan augmentar la predisposició a evadir impostos.
  • 4
       Els valors morals, el nivell d’estudis i l’edat exerceixen un paper molt rellevant a l’hora d’explicar el compliment fiscal a escala individual.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.