Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM)
Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Aquest article analitza un dels múltiples factors que poden provocar l’obesitat infantil amb l’objectiu de millorar-ne la prevenció, i constata de quina manera els entorns familiars amb dificultats econòmiques i amb nivells educatius baixos influeixen en l’aparició d’aquesta malaltia entre els menors.
Punts clau
  • 1
       Les famílies amb nivells educatius i ingressos baixos tenen més probabilitats de patir malestar psicològic. Com més baix és l’estatus socioeconòmic d’una família, més símptomes d’ansietat i de depressió s’hi manifesten.
  • 2
       Aquest malestar psicològic genera mal ambient familiar, atès que, a mesura que els símptomes d’ansietat i de depressió augmenten, la cohesió familiar i la capacitat d’adaptació als canvis acostumen a disminuir, i alhora s’accentuen la desunió de la parella i la manca d’implicació emocional dels pares amb relació als fills.
  • 3
       Els infants que creixen en aquests ambients familiars presenten nivells de malestar psicològic més elevats. Els resultats indiquen que com més negatives són les puntuacions que avaluen l’ambient familiar, més símptomes d’ansietat i de depressió mostren els membres de la família, la qual cosa genera una baixa autoestima en els infants.
  • 4
       Els infants fan servir el menjar de vàlvula d’escapament per mitigar la baixa autoestima i la tristesa. El malestar psicològic que senten té relació amb la pèrdua de control a l’hora de menjar. A causa d’aquesta sensació de malestar, a més, els menors tenen més dificultats per ser conscients de la quantitat d’aliments que ingereixen.
  • 5
       D’altra banda, la sensació de pèrdua de control en els àpats dels infants té relació amb l’augment del seu índex de massa corporal, principal indicador emprat al diagnòstic de l’obesitat. Aquests cinc punts configuren un model teòric, en el qual cada etapa prediu la següent.

Aquest article intenta validar el model teòric d’Erik Hemmingsson (Hemmingsson, 2014), un prestigiós expert mundial sobre obesitat, amb l’objectiu de demostrar el paper que té el benestar psicològic i emocional dels infants en la prevenció de l’obesitat infantil.

El model de Hemmingsson es compon de cinc etapes encadenades. Cada etapa té la capacitat de predir l’etapa posterior, i d’aquesta manera mantenen totes una relació de causa-efecte. L’estudi que presentem verifica, per primera vegada, que aquestes etapes estan interconnectades, que cadascuna es relaciona amb la següent i que el model funciona. Demostra, doncs, que els menors mitiguen amb la ingesta d’aliments la inestabilitat emocional que els entorns familiars amb recursos econòmics escassos i nivells d’estudis baixos provoquen.

En aquesta investigació, que ha durat cinc anys, hi han participat 220 famílies de dos centres d’atenció primària i de diverses escoles públiques de Madrid. Els menors avaluats, de pesos diferents, tenien entre 8 i 12 anys. S’han exclòs de l’estudi els participants amb obesitat causada per alguna malaltia, els que no tenien un domini adequat de l’espanyol oral o escrit i els que patien trastorns del desenvolupament. Per elaborar les etapes del model s’han emprat diferents metodologies, centrades en entrevistes i qüestionaris, per a cadascun dels factors. 

Classificació

Autors

Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco , Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM)
Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Entrevista

Una societat justa té més bona salut

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.