Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM)
Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Aquest article analitza un dels múltiples factors que poden provocar l’obesitat infantil amb l’objectiu de millorar-ne la prevenció, i constata de quina manera els entorns familiars amb dificultats econòmiques i amb nivells educatius baixos influeixen en l’aparició d’aquesta malaltia entre els menors.
Punts clau
  • 1
       Les famílies amb nivells educatius i ingressos baixos tenen més probabilitats de patir malestar psicològic. Com més baix és l’estatus socioeconòmic d’una família, més símptomes d’ansietat i de depressió s’hi manifesten.
  • 2
       Aquest malestar psicològic genera mal ambient familiar, atès que, a mesura que els símptomes d’ansietat i de depressió augmenten, la cohesió familiar i la capacitat d’adaptació als canvis acostumen a disminuir, i alhora s’accentuen la desunió de la parella i la manca d’implicació emocional dels pares amb relació als fills.
  • 3
       Els infants que creixen en aquests ambients familiars presenten nivells de malestar psicològic més elevats. Els resultats indiquen que com més negatives són les puntuacions que avaluen l’ambient familiar, més símptomes d’ansietat i de depressió mostren els membres de la família, la qual cosa genera una baixa autoestima en els infants.
  • 4
       Els infants fan servir el menjar de vàlvula d’escapament per mitigar la baixa autoestima i la tristesa. El malestar psicològic que senten té relació amb la pèrdua de control a l’hora de menjar. A causa d’aquesta sensació de malestar, a més, els menors tenen més dificultats per ser conscients de la quantitat d’aliments que ingereixen.
  • 5
       D’altra banda, la sensació de pèrdua de control en els àpats dels infants té relació amb l’augment del seu índex de massa corporal, principal indicador emprat al diagnòstic de l’obesitat. Aquests cinc punts configuren un model teòric, en el qual cada etapa prediu la següent.

Aquest article intenta validar el model teòric d’Erik Hemmingsson (Hemmingsson, 2014), un prestigiós expert mundial sobre obesitat, amb l’objectiu de demostrar el paper que té el benestar psicològic i emocional dels infants en la prevenció de l’obesitat infantil.

El model de Hemmingsson es compon de cinc etapes encadenades. Cada etapa té la capacitat de predir l’etapa posterior, i d’aquesta manera mantenen totes una relació de causa-efecte. L’estudi que presentem verifica, per primera vegada, que aquestes etapes estan interconnectades, que cadascuna es relaciona amb la següent i que el model funciona. Demostra, doncs, que els menors mitiguen amb la ingesta d’aliments la inestabilitat emocional que els entorns familiars amb recursos econòmics escassos i nivells d’estudis baixos provoquen.

En aquesta investigació, que ha durat cinc anys, hi han participat 220 famílies de dos centres d’atenció primària i de diverses escoles públiques de Madrid. Els menors avaluats, de pesos diferents, tenien entre 8 i 12 anys. S’han exclòs de l’estudi els participants amb obesitat causada per alguna malaltia, els que no tenien un domini adequat de l’espanyol oral o escrit i els que patien trastorns del desenvolupament. Per elaborar les etapes del model s’han emprat diferents metodologies, centrades en entrevistes i qüestionaris, per a cadascun dels factors. 

Classificació

Autors

Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco , Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM)
Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percepció sobre el nivell de salut

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Entrevista

Una societat justa té més bona salut

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

També et pot interessar

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Inclusió social

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Inclusió social

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.