Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García, Universitat Complutense de Madrid

Molts pares treballadors són usuaris potencials de les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar de les organitzacions o empreses on treballen, però no en fan ús. Una de les barreres amb què topen és la manca de sensibilitat de les empreses en aquesta matèria.
Punts clau
  • 1
       El 37,7% de les mares van sol·licitar una reducció de jornada o treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina després de tenir un fill, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%.
  • 2
       El 54,4% dels pares enquestats opinaven que a les seves empreses «es considera més natural que una mare demani una mesura de conciliació que no pas que ho faci un pare».
  • 3
       Encara que les mesures de conciliació estan disponibles, a la pràctica molts pares (homes) tenen la percepció que la seva capacitat per fer-ne ús lliurement es troba limitada.
  • 4
       Els pares que tenen la sensació que treballen en una empresa que dona suport a la conciliació, en general, i a la conciliació dels pares, en particular, experimenten una sensació menor de conflicte entre la feina i la família.
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones

Després del naixement o adopció, les mares van estar una mitjana de 162,7 dies de baixa per tenir cura del nadó, mentre que els pares hi van estar 16,8 dies. Així mateix, el 37,7% de les mares van demanar una reducció de jornada o bé treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%. Les diferències en matèria de sol·licituds de flexibilitat horària i de canvis de torn també van ser importants.

Classificació

Autores

J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García , Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Infodada

Percepció sobre la immigració

Percepció sobre la immigració

Inclusió social

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

Infodada

Percepció sobre el nivell de salut

Percepció sobre el nivell de salut

Inclusió social

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Inclusió social

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.