Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García, Universitat Complutense de Madrid

Molts pares treballadors són usuaris potencials de les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar de les organitzacions o empreses on treballen, però no en fan ús. Una de les barreres amb què topen és la manca de sensibilitat de les empreses en aquesta matèria.
Punts clau
  • 1
       El 37,7% de les mares van sol·licitar una reducció de jornada o treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina després de tenir un fill, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%.
  • 2
       El 54,4% dels pares enquestats opinaven que a les seves empreses «es considera més natural que una mare demani una mesura de conciliació que no pas que ho faci un pare».
  • 3
       Encara que les mesures de conciliació estan disponibles, a la pràctica molts pares (homes) tenen la percepció que la seva capacitat per fer-ne ús lliurement es troba limitada.
  • 4
       Els pares que tenen la sensació que treballen en una empresa que dona suport a la conciliació, en general, i a la conciliació dels pares, en particular, experimenten una sensació menor de conflicte entre la feina i la família.
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones
Després del naixement o adopció, les mares van estar una mitjana de 162,7 dies de baixa per tenir cura del nadó, mentre que els pares hi van estar 16,8 dies. Així mateix, el 37,7% de les mares van demanar una reducció de jornada o bé treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%. Les diferències en matèria de sol·licituds de flexibilitat horària i de canvis de torn també van ser importants.

Classificaci�

Autores

J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García , Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió Social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.