Per què no es castiga electoralment la corrupció?

El paper de la selecció de la informació

Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

Per què alguns polítics involucrats en casos de corrupció són reelegits? Aquest estudi mostra que els ciutadans que no s’exposen a informació sobre els escàndols de corrupció que afecten el seu partit preferit podrien ser un dels orígens del fet que el càstig electoral a la corrupció acostumi ser reduït i que els polítics sospitosos de corrupció sovint siguin reelegits.
Punts clau
  • 1
       El càstig electoral a la corrupció minva per l’aversió dels ciutadans a informar-se sobre els casos de corrupció que afecten el seu partit polític preferit.
  • 2
       En lloc de llegir sobre un cas de corrupció afecta el seu partit, la majoria d’enquestats s’estimen més llegir una notícia sobre la bona gestió d’aquest partit o bé una notícia d’entreteniment.
  • 3
       Evitar llegir sobre la corrupció fa que el càstig electoral minvi, particularment entre les persones que opten per les notícies d’entreteniment. Si aquestes persones s’exposessin a informació sobre la corrupció, el càstig electoral augmentaria considerablement.
  • 4
       Entre els ciutadans que tenen més coneixement i interès per la política, i que s’estimen més estar informats sobre aquest tema, el fet d’exposar-se a la informació d’un escàndol de corrupció que afecta el seu partit preferit no implica una reducció en la probabilitat de votar-lo.

Classificació

Autors

Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Infodada

Participació en activitats de voluntariat i ciutadania activa

Fins a quin punt les persones grans participen en activitats polítiques? El 6,5% dels homes i el 4,3% de les dones entre 65 i 74 anys del nostre país participen activament en política.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Ressenya

Entre la complaença i el somni contraproduent

Els dos llibres que es ressenyen comparteixen la preocupació pel declivi dels Estats Units i assenyalen els problemes als quals s’enfronta el país. Des de perspectives diferents, tots dos arriben al mateix diagnòstic sobre la societat nord-americana i el perill que corre la democràcia.

Article

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

El tabaquisme i els accidents de trànsit són responsables d’una important pèrdua d’anys i qualitat de vida a casa nostra. Les mesures legals dels últims anys han tingut cap efecte sobre aquest problema?

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.