Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Gøsta Esping-Andersen, Universitat Pompeu Fabra
Jorge Cimentada, Max Planck Institute of Demographic Research

En totes les democràcies avançades els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d’assolir posicions socials elevades independentment de les seves habilitats. No obstant això, els qui tenen un nivell alt d’habilitats tenen millors perspectives vitals, fins i tot si els seus orígens familiars són menys favorables.
Punts clau
  • 1
       L’anàlisi se centra en la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats –cognitives i no cognitives– en la mobilitat social en 21 democràcies avançades.
  • 2
       En general, els fills de persones amb estudis superiors tenen més possibilitats que els altres d’assolir una millor posició social, i a més estan més protegits davant un descens a la classe treballadora, fins i tot encara que el seu nivell d’habilitats sigui relativament baix.
  • 3
       Els que provenen de famílies menys educades, però tenen més habilitats, tenen més oportunitats d’ascendir socialment.
  • 4
       A Itàlia i Espanya l’efecte de l’origen social en la posició de destinació és molt marcat. Els menys privilegiats tenen ben poques possibilitats d’ascendir en l’escala social, i els d’origen privilegiat tenen poques possibilitats de baixar-hi.
Diferència en les possibilitats d'accés a cada posició social de fills d'universitaris respecte als fills de pares sense estudis.
Diferència en les possibilitats d'accés a cada posició social de fills d'universitaris respecte als fills de pares sense estudis.

A tots els països els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d’acabar en posicions socials elevades que no pas els fills de pares que no tenen aquest nivell. Així i tot, hi ha diferències importants segons el lloc: als països nòrdics, el Canadà o els Països Baixos, aquest avantatge és relativament escàs. En canvi, a països com ara Espanya i Itàlia la influència de la família d’origen sobre la mobilitat social és molt més marcada, i les diferències en les possibilitats de mobilitat de fills de pares amb alt i baix nivell educatiu són molt grans.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

L’Observatori Social de ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat a Espanya.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Article

Amb feina, però pobres

Amb feina, però pobres

Inclusió social

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.