La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Quina influència hi tenen el gènere i la renda de la llar?

Almudena Moreno, Universitat de Valladolid
Diego Dueñas, Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

L’article analitza el nivell global de privació material infantil a les llars monoparentals d’Espanya, segons si la persona de referència és un home o una dona, i segons la renda disponible de la llar. Els resultats obtinguts mostren un nivell global de privació material infantil homogeni, tot i la constatació que els homes i les dones no tenen la mateixa disposició per cobrir determinades necessitats bàsiques dels seus fills.
Punts clau
  • 1
       Les llars monoparentals tenen un nivell més alt de privació material infantil que no pas les llars de famílies tradicionals.
  • 2
       Les llars monoparentals encapçalades per homes presenten un nivell de privació material infantil semblant al de les que encapçalen les dones.
  • 3
       La renda disponible de la llar és més determinant que el gènere del progenitor en el nivell de privació material infantil.
Nivell de privació material infantil segons la renda disponible i el gènere del sustentador de la llar monoparental
Nivell de privació material infantil segons la renda disponible i el gènere del sustentador de la llar monoparental

Com més alta és la renda disponible de la llar, més baix és el nivell de privació material infantil. No obstant això, aquesta relació no és progressiva o lineal, ja que els percentatges obtinguts per a tots dos gèneres en el tercil de renda més baix superen considerablement els percentatges corresponents als tercils mitjà i alt, en els quals els percentatges voregen el 5% o no hi arriben. Podem afirmar, doncs, que la renda anual disponible de la llar és una variable que condiciona la privació material infantil en una mesura més gran que el gènere del sustentador de la llar monoparental.

Considerem que el nivell de privació material infantil són les limitacions econòmiques que té un individu o una família –més per incapacitat que no pas per elecció– per afrontar determinades despeses extres que afecten les condicions de vida dels infants.

Diferències entre mitjanes de privació material infantil segons el gènere del sustentador de la llar monoparental

La diferència entre la mitjana de privació infantil de les llars monoparentals sustentades pel pare (12,37%) i per la mare (13,82%) no resulta significativa des d’un punt de vista estadístic. Així i tot, hi ha valors percentuals diferents en qüestions com ara les relacionades amb la seguretat de la llar o la possibilitat de gaudir d’una setmana de vacances amb el fill (més alts a les llars monoparentals femenines), o la inexistència de sorolls a la llar, disposar de connexió a internet, disposar de temps de lleure per poder jugar amb amics i invitar-los a casa (més alts a les llars monoparentals masculines). Aquestes disparitats podrien indicar una certa heterogeneïtat en les preferències i predisposicions d’homes i dones en la distribució del pressupost familiar.

Amagar article complet

Classificació

Autors

Almudena Moreno, Universitat de Valladolid
Diego Dueñas, Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.