La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Quina influència hi tenen el gènere i la renda de la llar?

Almudena Moreno, Universitat de Valladolid
Diego Dueñas, Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

L’article analitza el nivell global de privació material infantil a les llars monoparentals d’Espanya, segons si la persona de referència és un home o una dona, i segons la renda disponible de la llar. Els resultats obtinguts mostren un nivell global de privació material infantil homogeni, tot i la constatació que els homes i les dones no tenen la mateixa disposició per cobrir determinades necessitats bàsiques dels seus fills.
Punts clau
  • 1
       Les llars monoparentals tenen un nivell més alt de privació material infantil que no pas les llars de famílies tradicionals.
  • 2
       Les llars monoparentals encapçalades per homes presenten un nivell de privació material infantil semblant al de les que encapçalen les dones.
  • 3
       La renda disponible de la llar és més determinant que el gènere del progenitor en el nivell de privació material infantil.
Nivell de privació material infantil segons la renda disponible i el gènere del sustentador de la llar monoparental
Nivell de privació material infantil segons la renda disponible i el gènere del sustentador de la llar monoparental

Com més alta és la renda disponible de la llar, més baix és el nivell de privació material infantil. No obstant això, aquesta relació no és progressiva o lineal, ja que els percentatges obtinguts per a tots dos gèneres en el tercil de renda més baix superen considerablement els percentatges corresponents als tercils mitjà i alt, en els quals els percentatges voregen el 5% o no hi arriben. Podem afirmar, doncs, que la renda anual disponible de la llar és una variable que condiciona la privació material infantil en una mesura més gran que el gènere del sustentador de la llar monoparental.

Considerem que el nivell de privació material infantil són les limitacions econòmiques que té un individu o una família –més per incapacitat que no pas per elecció– per afrontar determinades despeses extres que afecten les condicions de vida dels infants.

Diferències entre mitjanes de privació material infantil segons el gènere del sustentador de la llar monoparental

La diferència entre la mitjana de privació infantil de les llars monoparentals sustentades pel pare (12,37%) i per la mare (13,82%) no resulta significativa des d’un punt de vista estadístic. Així i tot, hi ha valors percentuals diferents en qüestions com ara les relacionades amb la seguretat de la llar o la possibilitat de gaudir d’una setmana de vacances amb el fill (més alts a les llars monoparentals femenines), o la inexistència de sorolls a la llar, disposar de connexió a internet, disposar de temps de lleure per poder jugar amb amics i invitar-los a casa (més alts a les llars monoparentals masculines). Aquestes disparitats podrien indicar una certa heterogeneïtat en les preferències i predisposicions d’homes i dones en la distribució del pressupost familiar.

Classificaci�

Autors

Almudena Moreno , Universitat de Valladolid
Diego Dueñas , Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.