Percentatge de llars amb privació material severa per tipus de llar

Aquest indicador informa sobre la població en risc de pobresa i/o exclusió social, ja que viu en llars que pateixen privació material severa. L'indicador es presenta per a diferents tipus de llar, ja que la composició de la llar influeix en el valor de la taxa de risc de pobresa.

La privació material severa es defineix com la manca d'almenys quatre conceptes dels nou de la llista següent: 1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2. No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3. No es pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros). 5. S'ha endarrerit a l'hora de pagar les despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis els últims 12 mesos. 6. No es pot permetre disposar d'un automòbil. 7. No es pot permetre disposar de telèfon. 8. No es pot permetre disposar d'un televisor. 9. No es pot permetre disposar d'una rentadora.

També et pot interessar

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Inclusió social

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Inclusió social

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.