Programa CaixaProinfància

Un model de promoció i desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social

Jordi Riera i Romaní, Vicerector de Política Acadèmica. Universitat Ramon Llull

1. Problemàtica

Per trencar el cercle hereditari de la pobresa i per garantir la igualtat d’oportunitats, en ocasions amb l’escola no n’hi ha prou.

Diversos estudis nacionals i internacionals es fan ressò de l’impacte que la desigualtat i la pobresa crònica tenen en el desenvolupament educatiu i social de la infància i l’adolescència. Un d’aquests informes, Low-performing students: why they fall behind and how to help them succeed (gener 2016), de l’OCDE, sosté que a Espanya el 40% dels estudiants de famílies desfavorides registra un rendiment en matemàtiques tan baix que no assoleix les competències bàsiques, mentre que entre els alumnes d’entorns més favorables aquest percentatge és del 8%. Amb la lectura i l’aprenentatge de les ciències aquestes diferències són semblants.

És a dir, el context familiar i socioeconòmic de l’alumne determinen la seva evolució educativa i consoliden un cercle viciós de baix rendiment que porta al fracàs escolar i a l’abandonament prematur del sistema educatiu.

2. Plantejament

El programa CaixaProinfància assumeix un plantejament integral de l’educació dels nens i joves dins i fora del sistema escolar.

L’eix metodològic entorn del qual gira el programa CaixaProinfància de l’Obra Social, que atén 60.000 menors i 40.000 famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió, pretén que l’educació generi oportunitats, integri múltiples dimensions i corresponsabilitzi tots els agents educatius.

El programa dóna suport a les famílies i els menors a partir d’un enfocament interdisciplinari, intersectorial i interprofessional, a fi que tots els col·lectius que se’n beneficien aspirin al màxim nivell de formació i educació.

L’objectiu principal és combatre el fracàs escolar mitjançant un reforç educatiu grupal i individualitzat, tant dins l’escola com fora. El programa organitza tallers que ajuden els progenitors a desenvolupar les competències parentals o a canalitzar les seves inquietuds sobre l’educació dels fills, la qual cosa permet de millorar la convivència i les relacions familiars.

3. Resultats

Les últimes dades indiquen que estem treballant en la línia correcta i ens encoratgen a aprofundir en aquest model de xarxes socioeducatives locals.

Si tenim en compte que la mitjana d’abandonament prematur a l’ESO –en contextos de baix nivell socioeconòmic– és del 30% (és a dir, que quasi 3 de cada 10 nens deixen l’escola abans d’acabar l’ESO), entre els alumnes que reben el suport en xarxa auspiciat per CaixaProinfància en aquests mateixos contextos, la taxa baixa al 6,3%. Una altra dada significativa és que si la mitjana d’èxit escolar a l’ESO en contextos vulnerables i de baix nivell socioeconòmic és del 51%, entre els alumnes que es beneficien del suport del programa CaixaProinfància aquest percentatge puja al 77%.

En definitiva, són dades encoratjadores que ens animen a continuar aprofundint en aquest model de xarxes socioeducatives locals com a estratègia d’acció, amb una clara vocació de suport al canvi educatiu i social a la nostra societat.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OCDE, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa i les fundacions Adsis i Jaume Bofill.