Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

The ICI project was started up in 2010 by the ”la Caixa” Foundation and is currently being implemented in 36 areas of Spain with a wide cultural variety. It addresses the ethnocultural diversity of the local community and that contributed by foreign immigration, with the aim of fostering interaction, coexistence and social cohesion.

Dades bàsiques

  • Nom original: Intervenció Comunitària Intercultural (ICI).

  • Àmbit geogràfic: 36 territoris d’Espanya.

  • Entitat impulsora: ”Fundació ”la Caixa”, mitjançant un conveni amb els ajuntaments dels municipis i una entitat social d’àmbit local.

  • Direcció científica: Carlos Giménez, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Els veïns dels 36 territoris, que es caracteritzen per la seva gran diversitat cultural.

  • Any d'inici: 2010.

https://fundacionlacaixa.org/ca/pobreza-accionsocial/interculturalidady-cohesion-social/proyecto-de-intervencioncomunitaria-intercultural/que-hacemos

1. Context

Les migracions internacionals, amb els seus elements de diferenciació cultural, ètnica, lingüística, religiosa, etc. modifiquen la diversitat dels nostres barris, pobles i ciutats. El projecte pretén que responsables polítics i institucionals, professionals i tècnics, organitzacions i ciutadans treballin plegats com a coprotagonistes (i corresponsables) de la comunitat. 

2. Objectius

El procés comunitari intercultural aspira a facilitar la comunicació, el diàleg, la col·laboració i la interacció positiva entre veïns de procedències diverses per millorar les relacions, promoure la convivència intercultural als barris i municipis i prevenir els conflictes.

3. Intervenció

L’actuació, iniciada en 17 territoris l’any 2010 i ampliada fins a 36 el 2014, es desplega a través de tres eixos: l’educació, la salut i les relacions ciutadanes, amb una prioritat per a la infància. El projecte es caracteritza per una aliança entre l’Administració pública, diverses entitats socials i la participació activa de la ciutadania enriqueixen el model.

El marc de col·laboració es tradueix en espais de relació estables, tant tècnics com institucionals, i els grups comunitaris de la ciutadania, dissenyats per provocar les «trobades improbables» entre persones i col·lectius que conviuen en un mateix territori, però que habitualment no es relacionen. Tot plegat contribueix a la interacció positiva i a generar un sentiment comú de pertinença local. 

Alguns exemples d’actuacions són les estratègies antirumors o de prevenció de prejudicis, les escoles obertes d’estiu, les accions globals ciutadanes que estimulen espais d’interacció i convivència o bé les iniciatives de diàleg interreligiós entre persones de creences diferents. 

L’estratègia metodològica de l’ICI ha contribuït a desfer la dicotomia entre immigrant i autòcton, i brinda un nou marc relacional per abordar la diversitat cultural i els desafiaments de convivència en què cada territori pot definir les seves prioritats. 

4. Resultats

Mitjançant diverses enquestes d’avaluació d’impacte (2010, 2012, 2015 i 2017), s’han mesurat cinc indicadors temàtics (actituds, respecte, relacions, participació i no discriminació) i un indicador global de convivència. L’índex global en els territoris d’intervenció mostra una millora del 2,8% respecte al grup de control.

Els efectes són heterogenis: l’impacte global en les persones d’origen autòcton és més gran, com també en les dimensions d’actituds, respecte i relacions, mentre que l’impacte més remarcable en les d’origen estranger és en la participació i la no discriminació.

L’impacte de la intervenció (en l’indicador de respecte en l’índex global de convivència) augmenta quan també s’incrementa la intensitat d’aquesta intervenció, mesurada amb el nombre d’espais creats i el nombre d’organitzacions representades.