The ICI project was started up in 2010 by the ”la Caixa” Foundation and is currently being implemented in 36 areas of Spain with a wide cultural variety. It addresses the ethnocultural diversity of the local community and that contributed by foreign immigration, with the aim of fostering interaction, coexistence and social cohesion.

Dades bàsiques

• Nom original: Intervenció Comunitària Intercultural (ICI).

• Àmbit geogràfic: 36 territoris d’Espanya.

• Entitat impulsora: ”Fundació ”la Caixa”, mitjançant un conveni amb els ajuntaments dels municipis i una entitat social d’àmbit local.

• Direcció científica: Carlos Giménez, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid.

• Col·lectius als quals s’adreça: Els veïns dels 36 territoris, que es caracteritzen per la seva gran diversitat cultural.

• Any d'inici: 2010.

https://fundacionlacaixa.org/ca/pobreza-accionsocial/interculturalidady-cohesion-social/proyecto-de-intervencioncomunitaria-intercultural/que-hacemos

Les migracions internacionals, amb els seus elements de diferenciació cultural, ètnica, lingüística, religiosa, etc. modifiquen la diversitat dels nostres barris, pobles i ciutats. El projecte pretén que responsables polítics i institucionals, professionals i tècnics, organitzacions i ciutadans treballin plegats com a coprotagonistes (i corresponsables) de la comunitat. 

El procés comunitari intercultural aspira a facilitar la comunicació, el diàleg, la col·laboració i la interacció positiva entre veïns de procedències diverses per millorar les relacions, promoure la convivència intercultural als barris i municipis i prevenir els conflictes.

L’actuació, iniciada en 17 territoris l’any 2010 i ampliada fins a 36 el 2014, es desplega a través de tres eixos: l’educació, la salut i les relacions ciutadanes, amb una prioritat per a la infància. El projecte es caracteritza per una aliança entre l’Administració pública, diverses entitats socials i la participació activa de la ciutadania enriqueixen el model.

El marc de col·laboració es tradueix en espais de relació estables, tant tècnics com institucionals, i els grups comunitaris de la ciutadania, dissenyats per provocar les «trobades improbables» entre persones i col·lectius que conviuen en un mateix territori, però que habitualment no es relacionen. Tot plegat contribueix a la interacció positiva i a generar un sentiment comú de pertinença local. 

Alguns exemples d’actuacions són les estratègies antirumors o de prevenció de prejudicis, les escoles obertes d’estiu, les accions globals ciutadanes que estimulen espais d’interacció i convivència o bé les iniciatives de diàleg interreligiós entre persones de creences diferents. 

L’estratègia metodològica de l’ICI ha contribuït a desfer la dicotomia entre immigrant i autòcton, i brinda un nou marc relacional per abordar la diversitat cultural i els desafiaments de convivència en què cada territori pot definir les seves prioritats. 

Mitjançant diverses enquestes d’avaluació d’impacte (2010, 2012, 2015 i 2017), s’han mesurat cinc indicadors temàtics (actituds, respecte, relacions, participació i no discriminació) i un indicador global de convivència. L’índex global en els territoris d’intervenció mostra una millora del 2,8% respecte al grup de control.

Els efectes són heterogenis: l’impacte global en les persones d’origen autòcton és més gran, com també en les dimensions d’actituds, respecte i relacions, mentre que l’impacte més remarcable en les d’origen estranger és en la participació i la no discriminació.

L’impacte de la intervenció (en l’indicador de respecte en l’índex global de convivència) augmenta quan també s’incrementa la intensitat d’aquesta intervenció, mesurada amb el nombre d’espais creats i el nombre d’organitzacions representades.