Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

Malgrat una bona posició pel que fa a la connectivitat o als serveis públics digitals, la poca adaptació a l’economia digital de les petites i mitjanes empreses i les mancances en la formació del capital humà fan que els reptes i les incerteses que planteja la digitalització siguin especialment alts a Espanya.
Punts clau
  • 1
       Dins la UE, Espanya se situa en el 10è lloc en digitalització. Supera la mitjana europea en connectivitat i destaca en integració de la tecnologia digital i en serveis públics digitals, però en queda per sota en capital humà i en l’ús d’internet.
  • 2
       El model productiu, l’escàs esforç inversor en R+D+i, una cultura empresarial poc emprenedora i l’elevada precarietat en les condicions d’ocupació representen punts febles davant el repte de la digitalització.
  • 3
       La formació dels treballadors, especialment dels joves; l’atractiu inversor d’algunes ciutats; les infraestructures digitals i de connexió, i una bona administració pública digital són punts forts per a l’economia digital.
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora

Amb prou feines el 55% de les persones entre 16 i 74 anys tenen capacitats digitals bàsiques i els especialistes en tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) representen tan sols el 3% de la població ocupada, la qual cosa situa Espanya en la 19a posició entre els 28 països membres de la UE. Aquestes importants mancances s’expliquen en part pel sistema educatiu, però també per un model productiu que recolza en una elevada presència de llocs de treball inestables. De fet, el pes del sector de les TIC en el producte interior brut (PIB) se situa molt per sota de la mitjana de la UE (l’any 2015 Espanya ocupava el lloc 20è entre els 28 països membres). En el mateix sentit, si la majoria de països de la Unió han incrementat la inversió en R+D+i des del moment àlgid de la crisi, a Espanya aquesta inversió ha baixat de l’1,35% del PIB el 2010 a l’1,21% el 2017.

D’acord amb aquestes dades, el 38,5% d’experts consultats assenyalen que el punt més feble és el model productiu, mentre que el 27,4% considera que és el sistema educatiu el que ha de millorar més. En canvi, l’alta valoració de les capacitats, la formació i l’adaptabilitat dels treballadors (43,3%) constitueix un punt fort que permet d’afrontar el futur amb un cert optimisme.

Classificació

Autors

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Entrevista

«La cultura pertany a les classes altes. Costa d’atreure-hi les famílies amb nivells d’educació més baixos»

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.