Fins ara hem mostrat només una visió general sobre les oportunitats de mobilitat social en un conjunt de països. Tot seguit, per determinar la influència relativa de l’origen i les habilitats en la mobilitat ascendent i descendent en diferents contextos, hem replicat el model anterior per a cadascuna de les 21 democràcies avançades considerades. El gràfic 2 presenta les diferències, en punts percentuals, en les possibilitats d’accés a cada posició social dels fills d’universitaris respecte als fills de pares sense estudis. És a dir, tant l’avantatge que representa un origen familiar privilegiat en l’accés a posicions socials altes (gràfic 2A) com la protecció de l’origen familiar en l’accés a posicions socials baixes (gràfic 2B).
En tots els països els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d’assolir posicions socials elevades que no pas els fills de pares sense aquest nivell educatiu (és a dir, tenen més avantatge) i, de la mateixa manera, estan més protegits d’acabar en posicions socials baixes. No obstant això, hi ha una gran diversitat en la influència de l’origen social sobre la mobilitat entre uns llocs i els altres: així, als països nòrdics com ara Suècia, Noruega o Finlàndia, la mobilitat entre posicions està menys condicionada per la classe social, com també ho podem observar al Canadà o els Països Baixos. En tots aquests països, situats a la part dreta dels gràfics 2A i 2B, tant els avantatges relatius de mobilitat ascendent per a les persones d’origen social avantatjat com les dificultats d’ascens per a les d’orígens menys afavorits són més baixos que els que trobem en altres països. Al contrari, Espanya i Itàlia són els països on l’efecte de l’origen social és més marcat. Per exemple, a Espanya els fills d’universitaris tenen 23,5 punts percentuals més probabilitats d’accedir a posicions socials altes que els qui tenen característiques similars però són fills de pares sense estudis.
Tanmateix, la prova definitiva que una societat és meritocràtica la trobem en el fet que els fills de famílies avantatjades puguin baixar socialment i acabar fent feines elementals o amb nivells baixos de qualificació, que és justament el que explora el gràfic 2B. També aquí hi observem marcades diferències socials, ja que a tots els països els individus amb orígens més avantatjosos es troben molt més protegits contra el descens a posicions socials inferiors. És com si hi hagués una mena de «terra de vidre» que protegís els fills d’orígens més avantatjosos de baixar en l’escala social, una cosa de la qual ni tan sols es lliuren els països nòrdics, caracteritzats per l’igualitarisme i les oportunitats de mobilitat social. A l’extrem oposat, amb grans efectes de l’origen social, hi trobem els països de l’est i el sud d’Europa, sobretot Itàlia i Espanya, que apareixen un cop més com societats excepcionalment immòbils. En tots dos casos l’origen familiar protegeix els individus d’acabar en posicions socials baixes. Novament, a Espanya els fills d’universitaris tenen moltes menys probabilitats (24,3 punts de diferència) que els fills de persones sense estudis d’acabar en posicions socials baixes.

En general, a la major part de països l’efecte de l’origen familiar en la mobilitat es redueix per a les persones amb habilitats altes. Al Japó, els Estats Units i el Regne Unit, però, l’efecte de classe és més marcat per als que tenen habilitats cognitives altes. El patró és molt semblant si fem servir altres mesures de mobilitat més restrictives, com ara si comparem les oportunitats de mobilitat d’individus amb baixes habilitats cognitives fills de pares amb estudis superiors amb les dels individus amb altes habilitats cognitives fills de pares sense estudis superiors. De la mateixa manera, tampoc hi ha indicis clars d’una fluïdesa social més gran entre els grups d’edat més joves, nascuts després de l’establiment de l’estat del benestar a Europa, i les anteriors. En definitiva, tot plegat indica que, malgrat les diferències entre països, l’origen familiar té molt de pes en les oportunitats d’ascens i descens social a tot arreu.