Què sabem sobre els impostos que paguem? I saber més canvia la nostra manera de pensar sobre la redistribució?

Dirk Foremny, Universitat de Barcelona
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Els resultats d’un gran experiment d’enquesta a Espanya (amb 6.000 persones enquestades) mostren que la gent té percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen i el nivell de govern que fixa les taxes impositives i que rep ingressos. Els enquestats subestimen la seva veritable càrrega fiscal i la majoria ignoren que les comunitats autònomes disposen d’una important capacitat de decisió per canviar les taxes impositives. A l’experiment, l’enquesta proporciona informació correcta sobre el sistema tributari a alguns participants, que després es poden comparar amb aquells que no han rebut aquesta informació. Els resultats mostren que els efectes d'aquesta informació són importants. Després del tractament, les persones prefereixen un sistema tributari més progressiu, pensen diferent sobre la desigualtat i s’oposen més a l'evasió fiscal.
Punts clau
  • 1
       L’estudi documenta un biaix important en el que creuen els ciutadans sobre els seus pagaments d’impostos i sobre el nivell de govern que rep els ingressos.
  • 2
       En general, la gent és partidària de polítiques redistributives. Els enquestats consideren problemàtica la desigualtat, creuen que els pobres haurien de pagar menys impostos i escollirien un sistema fiscal progressiu per sobre de qualsevol altra alternativa.
  • 3
       Donar informació veritable sobre el sistema tributari durant l'enquesta augmenta el suport a polítiques redistributives. Això es demostra avaluant l'efecte en relació amb un grup de control que no ha rebut informació addicional.
  • 4
       Les persones que s’han assabentat de la seva veritable càrrega fiscal durant l’experiment són partidaris d’un sistema tributari encara més progressiu. L'experiment demostra que posarien als rics un tipus impositiu superior en 3 punts respecte del que proposa el grup de control. Els enquestats amb informació sobre la capacitat de les comunitats autònomes de canviar les taxes impositives són més propensos a considerar les desigualtats com un problema greu.
Opinió pública sobre el nivell d’impostos als pobres
Opinió pública sobre el nivell d’impostos als pobres

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.